Lori Meyers al festival Cruïlla de Tardor

Molt abans que triomfessin grups com Supersubmarina o Miss Caffeina i una dècada després que ho fessin Los Planetas, un disc anomenat Viaje de estudios (2004) situava els també granadins Lori Meyers al centre de totes les mirades. Nou anys després van firmar amb Universal - Impronta (2013)- i, pel camí, s’han convertit en uns habituals dels grans festivals espanyols. Ara són un dels noms a tenir en compte de la segona edició del festival Cruïlla de Tardor, que té lloc al Poble Espanyol, on presentaran el seu nou disc, En la espiral (2017), aquest divendres 20. La banda dona el tret de sortida a una programació que inclou Ramon Mirabet, el retorn d’Itaca Band & Amics i Gramatik.

Còmodes en la pell del que podrien ser uns Brincos modernets, amb pop de guitarres engrescadores, Lori Meyers ben aviat es van convertir en un dels grups referents sorgits de la Granada de finals dels 90. A diferència de predecessors com Lagartija Nick o Los Planetas, no coquetejaven obertament ni amb el flamenc ni amb el rock més alternatiu: la seva proposta s’arrelava a uns anys 60 eclèctics, capaços de ballar amb Tino Casal i les balades de Jeannette. Al llarg dels seus sis treballs, el grup ha experimentat amb un pop hiperactiu rendit als teclats i sintetitzadors i és amb En la espiral, publicat després de gairebé quatre anys de silenci, on abaixen revolucions amb uns arranjaments i una producció cristal·lines.

El grup ha sabut aguantar el tipus, sobretot quan van començar a ploure les crítiques per àlbums considerats lleugers i per sonar a les radiofórmules, i així seduir un públic més ampli. Però Noni, Alejandro i Alfredo sempre han sabut oferir concerts des de les barricades: combatius, adrenalítics i musculosos. Directes que són una invitació al ball i a estirar les cordes vocals fins a trencar-les en tornades convertides ja en himnes com Luces de neón, Alta fidelidad i Mi realidad.

+ Detalls

Cruïlla de tardor: Lori Meyers

Hivernacle del Poble Espanyol (Barcelona)

20 d'octubre