MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

‘Loops’ 1 i 2, la Bíblia de la música electrònica

El periodista Javier Blánquez publica el segon volum del llibre, centrat en els corrents i moviments del segle XXI, i reedita, actualitzat, el primer, centrat en el XX

‘Loops’ 1 i 2, la Bíblia de la música electrònica / PERE VIRGILI Zoom

Javier Blánquez és molt probablement una de les persones del món que més sap de música electrònica. I no només de música electrònica: també de clàssica, contemporània, pop, hip-hop... Poca cosa se li escapa de l’univers musical -i cultural- a aquest periodista que podem llegir des de fa molts anys a tota mena de mitjans, i és precisament gràcies a aquest bagatge que les seves reflexions són sempre profundes i transversals. S’agraeix, per tant, que Blánquez comparteixi tota aquesta quantitat d’informació acumulada al llarg dels anys a través d’un format, el de llibre, molt menys efímer que els articles periodístics, i que sigui capaç de connectar tot aquest coneixement amb qüestions que van més enllà de la música i que tenen a veure amb temes com la política, la ciència o la filosofia, encara que sigui de manera indirecta.

Parlem dels dos volums de Loops que acaba de publicar Reservoir Books, que sumen unes 1.500 pàgines en total i que no seria exagerat batejar-los com la Bíblia de la música electrònica. El primer volum és en realitat una reedició, adaptació i actualització del llibre amb el mateix nom que es va publicar l’any 2002. Llavors, Blánquez feia les tasques d’editor, juntament amb Omar León, d’una obra col·lectiva que intentava capturar l’evolució de tots els corrents i moviments del segle XX que havien acabat donant forma a allò que actualment anomenem música electrònica. Ara que portem gairebé dues dècades des del canvi de mil·lenni, semblava lògic i necessari preguntar-se on havia anat a parar tot aquell futur imaginat, i d’aquesta necessitat n’ha sortit el segon volum, centrat en el segleXXI. Aquesta vegada Blánquez l’aborda en solitari, amb una prosa que enganxa i que proporciona una lectura apassionant. I, us preguntareu, què ha passat al segle XXI? Doncs, entre altres coses, hi ha hagut el renaixement del super DJ, l’EDM, el dubstep, el dance-rock, l’ electroclash, els sons del gueto global, la misteriosa hauntology, l’evolució digital de l’R&B... Massa cosa per resumir-les en quatre ratlles.

Blánquez parteix d’un punt d’inflexió en la història de la humanitat: “La nostra vida s’ha transformat de manera absoluta en els últims 20 anys, i la música és el primer àmbit de la cultura en què es comença a notar de manera decisiva l’entrada d’internet”, assegura. Una de les qüestions derivades d’aquest canvi tecnològic és que ens obliga a replantejar-nos el concepte del temps. “Tinc la sensació que la història s’ha desbordat, s’ha multiplicat la informació i això en la música es nota moltíssim”, explica. Aquest fet també ens ha portat a reavaluar el passat: “Sí, això té molt a veure en com en els últims 20 anys molts aspectes del passat s’han començat a reexaminar des de moltes perspectives: de gènere, de raça, de centre/perifèria, etc.”. I afegeix: “Els 80 duren una dècada, però ja anem cap a uns 20 anys de revival, cosa que és una paradoxa. No diré que sigui absurd, però sí que té un punt sorprenent i excessiu”.

La sensació és que, si al segle XX la música electrònica prometia un futur idealitzat, ara aquesta idea s’esvaeix. “Arriba un moment en què l’abundància de dades t’esgota, al final et rendeixes, no tenim la capacitat de processament d’un ordinador. Política, ciència, art, societat... no pots processar-ho tot, i això fa que pensem que el futur és ajornable. Hi ha músiques que ja han decidit que la batalla del futur no és la seva, i tard o d’hora pot ser que la música electrònica ja no aspiri a això”. Pensa que potser “això redunda en l’esgotament de la civilització occidental i el concepte que el temps és lineal i infinit... estem tornant a la idea que el temps és cíclic i que sempre tornem al mateixos punts”.