Podria semblar que Calvin Johnson sempre ha nedat a contracorrent, i potser és així, però prefereixo abonar-me a la tesi que és un avançat a la seva època, un revolucionari com Vic Godard o Kevin Rowland. A finals dels 80, Johnson estava de gira pels Estats Units amb la seva banda, els imprescindibles Beat Happening, que feien de teloners dels Fugazi, i la intel·lectualitat hardcore dels d'Ian MacKaye no era compartida per alguns dels seus seguidors, que escopien, insultaven o fins i tot agredien Johnson mentre cantava sobre festes de pijama i cupcakes enmig d'un concert punk. El que aquells pseudohomínids no entenien és que no hi havia res més punk que allò. El 2016 el fundador de l'influent segell K Records fa una espècie de trap i dance bastant d'il·luminat, superant la cinquantena i vestint camises de color rosa. Aquest cap de setmana portarà el seu nou projecte, Selector Dub Narcotic, al festival Foramuralla de Vic, i ell, que podria viure tota la vida de les rendes que s'ha guanyat sent una llegenda de l'indie planetari, farà el que li doni la gana, agradi o no. Avançant-se a tot i a tothom.
