Música
XAVI SÁNCHEZ PONS

Julia Holter, bella, obscura i misteriosa

La cantant i compositora californiana actuarà sola al piano al Festival de Jazz de Barcelona

Julia Holter, bella, obscura i misteriosa / CAT STEVENS Zoom

Cada vegada és més difícil trobar el misteri en el món de la cultura; s’han imposat els espòilers, les explicacions i les justificacions. Volem saber-ho tot abans, durant i després que surtin els discos, els llibres o les pel·lícules; la trama, el significat, les influències... Això fa que els creadors que aconsegueixen conservar intacte part de l’enigma de la seva obra pertanyin a una classe especial. Julia Holter n’és un bon exemple. La nord-americana quasi no dona pistes de les seves motivacions artístiques a les entrevistes, defineix la seva música com una cosa que cal “experimentar, no buscar-hi missatges”, i les textures sonores de les seves cançons apel·len la majoria de vegades a experiències sensorials, veritats psicològiques i territoris onírics. La discografia de Holter és com la tercera temporada de Twin Peaks : bella i obscura i experimental i popular alhora, i acaba llençant més preguntes a l’aire que respostes. Com David Lynch, la cantant nascuda a Los Angeles prové de l’àmbit de les belles arts. I com el director de Vellut blau, és més una artista total que una simple intèrpret de pop d’autor.

Ara bé, la solidesa de Holter no se sosté només en el misteri. Els seus quatre discos d’estudi oficials -abans es va autoeditar uns quants CDR- estan plens de bones idees i de temes que acaben travessant l’epidermis. Cinc anys d’evolució constant en què, a poc a poc, ha passat de l’hermetisme i la duresa de Tragedy (2011, basat en textos d’Eurípides) al pop confessional i somiador de Have you in my wilderness (2015). Tot això ho ha fet recolzada en la seva veu privilegiada i plena de matisos, en la seva manera impressionista de tocar els teclats i en la sàvia elecció d’uns arranjaments que mai sonen excessius. A Holter sovint la comparen amb Kate Bush, però el seu ADN és molt més proper al de la Nico exquisida i decadent de la Velvet Underground i de La cicatrice intérieure. Al concert de la sala Barts es presentarà sola amb el piano i amb un àlbum en directe titulat In the same room (2017) com a treball més recent. Espereu emocions fortes.