Música
Cultura Música 03/05/2018

Janelle Monáe, robòtica i pansexual

La cantant de Kansas es converteix en una androide al seu nou disc, ‘Dirty computer’

Xavi Sánchez Pons
2 min
Janelle Monáe, robòtica i pansexual

Janelle Monáe, seguint els passos de Brigitte Helm a Metropolis o d’Evan Rachel Wood i Thandie Newton a la recent Westworld, ha decidit convertir-se en una ginoide -una robot femenina- per empoderar-se de nou i de passada posar una mica d’ordre a un món que se n’està anant en orris. Sí, a Dirty computer (2018), el seu tercer disc i també una pel·lícula de ciència-ficció de 46 minuts, ens presenta Cindi Mayweather, una androide sexualment alliberada (fa pocs dies Monáe es declarava pansexual a la revista Rolling Stone ) i compromesa políticament, que s’expressa amb la desimboltura d’una jove afroamericana de 32 anys que té ganes de passar-s’ho bé i també amb la contundència d’una poeta de la lluita pels drets civils que veu com encara tirotegen la seva gent a causa del color de la pell.

A Dirty computer es fan realitat diversos somnis humits. Al tema que dona títol al disc i l’obre sentim les harmonies vocals de Brian Wilson, dels Beach Boys, una clara declaració d’intencions que reivindica la importància d’un geni visionari del pop. A Pynk veiem com Monáe creua el seu raig creatiu amb Grimes, la seva homòloga blanca, en una cançó que s’emmiralla en l’ Only you de Yazoo i que parla sobre vagines formoses i guerreres. Ens excitem amb els aires Prince de Make me feel (el geni de Minneapolis va ser un dels padrins de l’autora de The Arch Android ), amb la lluminosa i fulminant Screwed (Monáe i Zoë Kravitz parlant, literalment, de follar-se el món) i amb l’explícita I got the juice, on la veu de Pharrell Williams sembla la d’un nen petit en bolquers al costat dels versos embogits i sensuals de l’artista de Kansas (“tu vas provar d’agafar-me la figa / però aquest cony et va agafar a tu”); i ens emocionem amb l’ spoken word de Steve Wonder a Steve’s dream, que pregona allò de fes l’amor i no la guerra, o amb la càrrega política d’ Americans, que porta la interseccionalitat al món del pop mainstream. ¿És un ocell? ¿És un avió? No, és el nou disc de la Janelle Monáe.

stats