MÚSICA
XAVI SÁNCHEZ PONS

Imagine Dragons no és un episodi de ‘Joc de trons’

El grup de Las Vegas, el més escoltat a Spotify després de Coldplay, porta el seu últim disc, ‘Evolve’, al Palau Sant Jordi

Imagine Dragons no és un episodi de ‘Joc de trons’ / LIVE NATION Zoom

Si preguntéssim a un amic què li suggereix el nom d’Imagine Dragons, és molt probable que ens respongués: “¿El nou eslògan publicitari de Joc de trons?” I si bé tindria una mica de raó -la veritat és que sembla el títol d’un episodi de la famosa sèrie de fantasia de la HBO-, hauríem d’explicar-li que en realitat es tracta del grup de rock més gran que hi ha ara mateix al planeta. Els seus números generen vertigen: el grup més escoltat a Spotify després de Coldplay, 12 milions de discos venuts en una era en què se’n compren ben pocs, i dos sold out recents al 02 Arena de Londres (més de 40.000 ànimes). De la mateixa manera que es fa difícil explicar per què fins i tot el nostre veí del quart, que mai ha llegit un llibre o vist una pel·lícula d’espases i bruixeria, veu religiosament i se sap totes les trames de les aventures televisives dels Targaryen, Stark i companyia, les causes de la popularitat d’Imagine Dragons no responen a una fórmula matemàtica. Qualsevol persona pròxima a la cultura popular sap que hi ha uns factors intangibles, gairebé màgics, que són els que acaben convertint un producte artístic de caràcter comercial en un èxit massiu. Ara bé, el que sí que podem fer és fixar-nos en algunes raons que han ajudat a fer que el grup de Las Vegas ompli previsiblement de gom a gom el Palau Sant Jordi, aquest divendres 6 d’abril.

Es diu que els escriptors de ciència-ficció que al segle passat havien descrit societats totalitàries on el fet sentimental estava prohibit es van equivocar com a futuròlegs. I amb raó. Actualment vivim una era en què està ben vist fer públics els teus bons sentiments i els teus drames. L’espectacle de les emocions humanes és una realitat, i el veiem cada dia a Facebook, Twitter, Instagram o al telenotícies. Si ho apliquem a la música pop, hem de reconèixer que ens agrada veure artistes que es mostrin vulnerables; insegurs i deprimits i també feliços quan toca. Ens fa pensar que aquestes superestrelles, malgrat que és possible que mai hagin fet les gestions ni viscut el malson burocràtic que significa canviar el nom del titular del rebut de la llum, són una mica com nosaltres.

De l’espectacle sentimental, Imagine Dragons en saben molt. Els nord-americans, sobretot al seu últim disc, Evolve (2017), han fet de l’emoció extrema, de vegades pròxima a la pornografia sentimental, el seu signe d’identitat. Dan Reynolds, cantant de veu afectada i líder dels Dragons, es despulla a Believer, esbombant els seus problemes amb la depressió i amb una retòrica pseudoreligiosa de crisi de fe i posterior redempció que al Primer Món ens encanta. L’últim vídeo del grup, Next to me, un curtmetratge d’onze minuts protagonitzat per Reynolds i la seva dona a la vida real, fa plorar t’agradi o no: una història colpidora i intensa sobre el trencament d’una parella amb gir sobrenatural inclòs.

Generació ‘shuffle’

Des de fa un temps, posem el mode aleatori als nostres reproductors de MP3 i passem del rock a l’electrònica i del pop al metal en qüestió de minuts. Per a molts joves, aquesta és la forma ideal de consumir música. Els grups del nou mil·lenni han sabut llegir-ho, i això ha fet que els estils purs hagin desaparegut del mainstream. Als discos d’Imagine Dragons, com si es tractés d’una llista de reproducció, s’hi barreja pop, rock i electrònica, i intimisme i èpica. Benvinguts al segle XXI.