Música
ALEIX MATEU

Fundación Tony Manero: més sofisticats

El grup de disco funk català presenta el seu nou treball, ‘Lugares comunes’

Fundación Tony Manero: més sofisticats / BUENRITMO PRODUCCIONES Zoom

“I si James Brown hagués nascut a les Planes i hagués fet un grup amb músics de la Bisbal del Penedès?” Una idea com aquesta només pot sortir de Miguelito Superstar, cantant del veterà grup de disco funk català Fundación Tony Manero, que amb més de 20 anys de trajectòria s’ha deixat emportar per una deriva histriònica, acolorida i plena de llums.

Com explica el periodista musical Simon Reynolds a Retromanía, el pop està enganxat a autorecuperar-se ell mateix constantment, i els membres de la Fundación Tony Manero no ho dubten. El seu nom mateix, que fa referència al John Travolta de Febre del dissabte nit, ja els col·loca en una mena d’espiral nostàlgica. Però per a ells és essencial escapar-se del clixé i crear una història pròpia, una música personal.

Els components del grup, al voltant de la quarantena tots, han vist com el seu focus d’atenció ha fugit inevitablement de la música de ball. “Et reprodueixes i et gira la truita de tota la concepció -explica Miguelito-. Comences a mirar els teus pares d’una altra manera, a mirar diferent l’època en què no eres pare i tenies una llibertat que ja no tens”, riu. Aquest és el punt de partida de Lugares comunes (2018), el nou disc del grup, el més madur i el menys mogut. Un treball que només pot néixer mirant enrere però amb els peus i les mans ben ancorats al present, un disc que parla sobre els llocs comuns als quals tothom retorna.

Més conceptual, Lugares comunes gira al voltant d’unes sonoritats molt determinades. “Volíem fer un disc molt acústic, amb una atmosfera íntima”, explica Miguelito, i per això van acudir a clàssics del soul com Marvin Gaye i Curtis Mayfield, però també al jazz funk dels 70 de George Benson i segells com CTI, de “música adulta”, riu. El disc “no busca el moment explosiu, sinó crear una atmosfera”, detallen els de la Fundación. “Tot molt ben arreglat. Sofisticat, no?”