Música
Jordi Garrigós

Explosió de color

Renaldo & Clara publiquen el seu segon disc, ‘Els afores’, un lluminós tractat de pop elegant

Explosió de color Zoom

No hi ha gaires zones a Catalunya que arrosseguin tants tòpics poc agraïts com les terres de Ponent. A Lleida hi ha boira constantment, hi fa un fred que cala els ossos a l'hivern i una calor insuportable a l'estiu, cert, i mentre el canvi climàtic no ataqui amb -encara- més virulència això no canviarà. Però no deu ser tan mal lloc per viure si ha donat una santíssima trinitat de propostes musicals tan elevades com Xavier Baró, El Petit de Cal Eril i Renaldo & Clara. Pare, fill i esperit sant.

La representant femenina d’aquest brillant triumvirat és Clara Viñals, que la setmana vinent publica el seu segon disc liderant el projecte de Renaldo & Clara (sí, com la pel·lícula de Dylan), una banda deliciosa i preciosista on tot sona a lloc, com i quan toca. Els afores (Bankrobber, 2017) és un àlbum delicat i optimista, amb Viñals abandonant certa penombra lírica del seu debut per consagrar-se com una de les grans -i més lluminoses- compositores pop del panorama nacional. “És una qüestió de confiança, cada cop em sento més segura a l’hora d’escriure, tinc ganes d’investigar més i potser m’atreveixo a dir coses que abans no expressava”, explica. El cert és que aquesta revàlida és una explosió de color que entronca amb l’aroma descreguda que impregnava el primer elapé: “Hem deixat de banda certa foscor d'algunes cançons per fer un disc més fresc”, diu Viñals.

"Cada cop em sento més segura a l’hora d’escriure"

Clara Viñals - Renaldo & Clara

Renaldo & Clara és una proposta d’orfebreria pop, plena de detalls i textures pràcticament invisibles, que posa la melodia al centre del tot i treballa cada cançó amb cura i paciència. Una feina de formiga, la d’anar vestint cada vers fins a deixar-lo ben elegant: “De seguida que tenia un tema ja el gravàvem i llavors hi anàvem afegint elements”, explica la lleidatana, que reconeix que no li fa perdre la son col·locar tornades vencedores, ella és “més d’estrofes”, explica. Malgrat acostar-se a l’anhelada perfecció en temes com Laberint, Fent amics, Instruccions -on fa evolucionar el Donosti Sound de grups com Le Mans o La Buena Vida- o una meravellosa Fins un altre dia, l’èxit comercial acostuma a quedar lluny de propostes com la seva. Que l’hi preguntin, si no, a Edwyn Collins o Robert Forster. “Potser algunes estructures i harmonies són una mica estranyes i això requereix escoltar prestant més atenció, ja que és un disc en què passen moltes coses en poc temps”, diu Viñals. El més probable és que Renaldo & Clara no siguin el cap de cartell de cap gran festival aquest estiu, però pel que fa a cançons, n’escoltareu poques de més reeixides que les seves.