Música
RAQUEL FONT

Eva Fernández, entre el jazz i la cançó

La cantant i saxofonista obre el festival Connexions acompanyada del Quartet Brossa

Eva Fernández, entre el jazz i la cançó / TALLER DE MÚSICS Zoom

Diuen d’ella que és una jove promesa del panorama jazzístic català. Però ni es reconeix com a tal ni se sent gens còmoda amb les etiquetes. Eva Fernández va començar de ben petita, ha passat per la Sant Andreu Jazz Band i ha tingut l’oportunitat de treballar al costat de grans noms del jazz del nostre país com Joan Chamorro i David Pastor. Diu que el saxo i cantar són les seves dues vies d’expressió i que les necessita totes dues perquè del saxo no en surten paraules però amb la seva veu tampoc pot aconseguir timbres que de vegades li calen.

Ara, amb 24 anys, ha tingut la necessitat de posar-se a prova, de veure si ella sola, sense que li marquessin el camí, també se’n sortia. I ho ha fet amb Yo pregunto (2018), un treball en què sense pretendre-ho ha trobat “un punt intermedi entre el jazz i la cançó” i que presentarà en un concert que inaugura el festival Connexions. Fernández pujarà a l’escenari de la sala barcelonina Luz de Gas amb els dos mallorquins que l’acompanyen habitualment, Josep Munar a la guitarra i Enric Fuster a la bateria, però també amb el Quartet Brossa, una formació que s’ha guanyat la confiança de tants artistes d’estètiques ben diferents que Fernández no va dubtar ni un moment a l’hora de buscar la seva complicitat per a l’ocasió.

Yo pregunto és el primer disc amb composicions pròpies d’Eva Fernández, a partir de poemes d’Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik, Alfonso Costafreda i Julio Cortázar. “Per a mi els poemes són cançons sense música”, explica, i per a aquesta primera vegada ha preferit tirar de “textos que ja estan molt ben escrits” i només compondre la música, de la mà de Josep Munar. Ja es llançarà a la piscina amb les lletres del seu segon disc, que té clar que arribarà.

Fernández confessa que aquest treball és “tota una declaració d’intencions” perquè li ha servit per reafirmar-se com a artista i per sentir que té coses noves a aportar al món de la música i de l’art.