ANOHNI “Cantar una cançó sobre l’ ecocidi possiblement no ven gaire”, va dir l’artista abans coneguda com a Antony Hegarty (Antony and the Johnsons) quan fa uns mesos va decidir no assistir a la cerimònia dels Oscars. Havia estat nominada per la cançó Manta ray, escrita amb J. Ralph, però no van convidar-la a actuar com a altres nominats. Ella creu que la decisió no va tenir a veure directament amb el fet de ser transgènere, sinó que, simplement, cantar sobre la destrucció del planeta no ajuda a vendre espai publicitari. Anohni va arribar fins a l’aeroport però no va pujar a l’avió. Alguna cosa va dir-li que si hi anava només a fer bulto estava enviant el missatge equivocat. Perquè Anohni no només ha canviat de nom i ha virat cap a la música electrònica, sinó que ha endurit el discurs. Les lletres de Hopelessness (2016) parlen de la vigilància massiva, d’assassinats amb drons, d’un Obama decebedor i de l’escalfament global. Tot sense amagar les contradiccions que comporta viure dins del sistema. Sap, per exemple, que part de l’ ecocidi té a veure amb els avions que ha d’agafar constantment, com el que la portarà al Sónar aquest cap de setmana.
