Neil Hannon és un gran sastre de cançons pop. Potser no és un patronista revolucionari ni un creador de tendències controvertit, però el menut cantant nord-irlandès sap com vestir una composició perquè sempre faci goig. “Can Hannon: gairebé trenta anys engalanant cançons”. En mans de The Divine Comedy, les melodies senzilles i estructures convencionals llueixen sempre distingides. A Foreverland, Hannon obre l’armari per a aquesta temporada presentant casaques llampants i divertides (Napoleon complex), vestits de gala d’esquena oberta i adorns de fantasia (Catherine the great), conjunts primaverals deliciosament lleugers (Funny peculiar, el duet amb la seva parella Cathy Davey a l’estil Cole Porter) i polaines sport on la informalitat no està pas barallada amb l’elegància (How can you leave me on my own). Foreverland és probablement la mateixa col·lecció de pop orquestrat i il·lustrat que sempre ha confeccionat Hannon, amb lleugeres variacions. Però després de sis anys de silenci, ara ens adonem que potser trobàvem a faltar aquest tipus de vestimentes musicals més del que creiem.
