A 4 your eyez only no hi trobem una sola col·laboració vocal externa, tota una anomalia en el hip-hop contemporani. Es tracta d’una declaració d’intencions de J. Cole –purista de la rima i MC brillant permanentment capficat a fer que res ni ningú resti protagonisme absolut a les seves lletres– que ja havia fet al seu anterior àlbum. Desconnexió absoluta amb els temps que corren, fins i tot en la producció: d’una austeritat sorprenent, sensible amb el so dels anys 90 i sense cap gir comercial, la música a 4 your eyez only juga un paper secundari, sempre a l’ombra dels rapejats de l’artista de Carolina del Nord. I aquests rapejats ensenyen la seva cara més aspra, madura i elaborada en un disc en què Cole torna a combinar apunts autobiogràfics –el fet de ser pare, les ambicions artístiques–, narrativa brillant –el tema titular és l’aclaparador comiat d’un pare conscient de la seva mort– i crònica sociopolítica. Sense soroll, sense singles de club i sense tòpics: un altre hip-hop és possible.
