MÚSICA
JORDI GARRIGÓS

Carlos Tarque, la veu dels M Clan en solitari

El líder i cantant del conegut grup de rock de Múrcia acaba de debutar amb ‘Tarque’, el primer disc al seu nom, que traurà de gira i arribarà a Barcelona a finals d’any

Carlos Tarque, la veu dels M Clan en solitari / WARNER Zoom

No és habitual que una entrevista amb un músic debutant es faci a la seu d’una multinacional en un pis del centre de Barcelona, ni que et rebi amb les sabates, unes chelsea boots negres, a les mans, en els moments previs a estirar-se en un sofà abans d’encendre la gravadora. Però aquest no és un debut gens normal, és el d’una de les veus clau del rock espanyol dels últims 25 anys i d’un habitant habitual de la radiofórmula amb cançons com Carolina i Llamando a la Tierra. Per primera vegada, Carlos Tarque, vocalista de M Clan, es llança a l’aventura en solitari amb un disc, Tarque, que mira al passat amb respecte sacramental, anant a les arrels del rock dels setanta, als Led Zeppelin, als Who i als Free. Un disc de melòman, un disc canònic. “No he volgut fer un homenatge estricte a un estil. Aquest és un treball de gènere que recull l’herència dels clàssics, però no està enfocat a erudits i sí al públic general”, assegura.

Tarque, de 49 anys, s’ha acompanyat de col·laboradors habituals de la seva banda titular -Carlos Raya, Iván Chapo González i Coki Giménez- i no nega que pot ser un elapé d’acusat clixé rocker. El seu raonament és fàcil d’entendre: “Els tòpics no tenen per què ser dolents. A més, què coi, si funcionen, per què s’han de canviar? Creure que la innovació funciona més que el clàssic de per si, és un error”, explica el cantant. En aquest disc hi ha existencialisme ( Lobo solitario ), nostàlgia (Bailo ), lament de mort ( Ahora y en la hora ), infelicitat ( Janis, Amy, Billie ), odes a la vida rock ( Donde nace el R&B ) i cors esmicolats ( Heartbreaker ), però no és “autobiogràfic en cap cas”: “No parla gaire de mi. No tinc el perfil del perdedor que pateix”, raona Tarque.

¿Cançons que podrien ser d’un treball de M Clan? “Estan fetes específicament per a aquest projecte. Probablement n’ha sortit alguna que podria encaixar en un elapé de la banda, però aquesta vegada volia que fos una cosa totalment meva, que no calgués l’aprovació de ningú”.

Amb peus de plom

Amb Tarque parlem sobre Heartbreaker, pista que s’ha comparat amb Carolina, un dels seus grans èxits amb MClan. Totes dues són històries de “dones que manen, que guanyen”, explica el músic, que reconeix que “ara mateix, fa por escriure sobre certes coses encara que siguin de ficció”. “Estem posant un límit a la llibertat d’expressió que és perillós, avui no podria escriure’s Lolita de Nabokov perquè se li tirarien a sobre”. Un Tarque contrariat explica que Carolina està inclosa en diverses llistes de cançons masclistes del pop espanyol. “És natural que les dones vagin amb peus de plom amb la gran quantitat d’agressions que reben, però que jo em posi murs a l’hora d’escriure tampoc té per què ser positiu”. El cantant de M Clan creu que la barrera que no es pot traspassar és la de les amenaces. Tot i creure que la condemna a Valtònyc és “una cosa de bojos, no pots anar a la presó per unes cançons”, pensa que “tampoc pots anar dient que vols que algú salti pels aires així com així”.

Sense “cap esperança” de sonar a la ràdio (“No seria el disc que vull fer”, raona), Carlos Tarque comença una gira que el portarà, abans d’acabar l’any (el 29 de desembre), a la sala Apolo de Barcelona.