PANTOCRÀTOR URBÀ
Laura Saula

Carlos García: “El vinil del nou àlbum de Rosalía es va esgotar en tan sols una setmana”

Propietari de Surco

Carlos García:“El vinil del nou àlbum de Rosalía es va esgotar en tan sols una setmana” / PERE TORDERA Zoom

Era l’any 1974 quan Carlos García (1950), un amant dels Beatles i de la música, va fugir del seu Madrid natal, que aleshores era una ciutat “molt provinciana” i “amb la dictadura molt arrelada”, i es va instal·lar amb la seva dona a Barcelona, una ciutat que considerava molt més alliberada per a l’època. Al barri de Gràcia va obrir Surco, una botiga de discos que encara avui conserva tota la seva essència.

ELS ‘HIPPIES’ DE LA TRAVESSERA

Quan el Carlos i la seva dona es van traslladar a Gràcia, el barri encara era com un poble on tothom es coneixia. I com que en aquella època no gaire habitual veure una parella de somiadors com ells, aviat els van conèixer com “els hippies de la Travessera”, perquè era on vivien i tenien la botiga. Aleshores les botigues de música eren un negoci molt pròsper i n’hi havia a tot arreu. “Regalar discos era molt freqüent en totes les generacions”, explica García, que abans d’obrir la botiga havia treballat en un banc, una feina que, a un amant de la música com ell, no li agradava gens.

EL RESSORGIMENT DELS VINILS

Davant l’imparable tancament de botigues de música, Surco es manté viu gràcies a la seva aposta per oferir molt més que música: tenen tota una programació de concerts i xerrades al seu local. Sobreviu per això i pel ressorgiment dels vinils, que ha sigut una de les grans sorpreses del sector en els últims anys. “Els vinils atrauen la gent, que torna a venir a mirar a la botiga”, explica García. I no sempre es busquen àlbums antics, precisament: “El vinil del nou àlbum de Rosalía es va esgotar en tan sols una setmana, i encara ens ve gent a preguntar si el tenim”.

MÚSICA QUE REJOVENEIX

El Carlos ha viscut tota una vida envoltat de música. “Sempre he viscut per la música, i em sento amb l’esperit jove gràcies a ella”, confessa el botiguer, que creu que, com que no ha tocat mai cap instrument, l’única manera de relacionar-se amb el gènere musical ha sigut a través de la botiga. I al contrari que molta gent de la seva generació, no creu que la música d’abans fos millor: “Es feia bona música abans, se’n fa ara i suposo que se’n continuarà fent en el futur”. Gràcies a la botiga ha pogut anar coneixent els nous artistes que van sortint, com Joana Serrat o Tori Sparks.