Música
YERAY S. IBORRA

Aldrin y Collins, a cop de guitarra

Els de Cerdanyola presenten el seu cinquè disc, ‘Odisea en el espacio de confort’

Aldrin  y Collins,  a cop de guitarra / MARTA GRAU Zoom

Ens afecta a tots de la mateixa manera. Però generació rere generació sembla que ens enganxi desprevinguts: arriba la trentena i ens ofeguem. ¿Relació convencional amb la parella o oberta? ¿Seguir a la feina capcot o engegar-ho tot a pastar fang i perseguir el que somiàvem de joves? Els trenta no són la pròrroga -en un mal símil futbolístic- de la vida, però ho semblen. D’això, Aldrin y Collins n’han fet virtut en forma de disc.

Aquests quatre amics cerdanyolencs, que homenatgen amb el seu nom els astronautes que van acompanyar Armstrong en el primer viatge a la Lluna, han fet des del 2009 cançons sobre dubtes que, per a ells, exmembres de bandes com Crossword i Stendhal, passen millor a cop de guitarra. Odisea en el espacio de confort (2018) brama, s’empipa o reflexiona sobre els nostres dies. I reconeix, alhora, la sort de poder-ho fer: “Som conscients del nostre privilegi, tenim problemes que, al final, són de luxe”, diu Pau Alcalde, guitarrista del grup i company de Gerard Batllori (veu i guitarra), David García (baix) i Xavi Hernández (bateria).

El cinquè llarg dels catalans, segon amb BCore, oscil·la entre Aina, Madee i Sunny Day Real Estate. A diferència dels anteriors, ho fa amb un puntet més de nervi, fruit d’haver gravat en directe als estudis WheelSound. “Ara sonem més crus. La idea era no patir en viu, cosa que ens passava amb discos més produïts. Hem tornat a l’adolescència: rock alternatiu, escena hardcore de Washington i grunge”.

Aldrin y Collins fa anys que fan la seva lluita en sales petites i mitjanes, on se senten a gust. “A Catalunya hi ha espais, però no sabem que existeixen perquè són fora d’àmbits comercials i urbans”, clou Alcalde. L’objectiu dels cerdanyolencs és recuperar una manera de descobrir música, també molt generacional, la de fer-ho en directe i no per streaming. “Ens sentim més còmodes en espais de militància musical. De vegades toques en un lloc gran i el 80% de la gent està d’ afterwork ”.