Els millors paisatgistes

El paisatge és un estat de l'esperit. Emboirat, plàcid, feréstec o assolellat. Fem la bossa i emprenem un viatge cap a les localitzacions preferides dels pintors catalans, des dels boscos de la Garrotxa fins al cap de Creus. A la guantera hi duem el catàleg de l'exposició Rusiñol, Monet, Gauguin, Sunyer. El paisatge a la Col·lecció Carmen Thyssen , que des d'ahir ensenya a CaixaForum Tarragona l'evolució d'una de les planes més espectaculars, i lluminoses, de l'art català i europeu.

LA GARROTXA

Els espessos boscos de roures de la plana d'Olot eren el paisatge natural del pintor Joaquim Vayreda, que va marxar a París fugint de la guerra carlina i allà es va relacionar amb l'Escola de Barbizon, un corrent de pintura realista centrat en el paisatge i entossudit a treballar a plein air . En tornar a casa, Vayreda es va adonar que tenia davant seu un llenç immens, i va esgrimir amb determinació els pinzells: de la seva empenta en naixeria l'Escola d'Olot (prefigurada per Ramon Martí i Alsina), una escola de paisatgisme que havia de fer fortuna i que fins i tot atrauria cap a la vora dels volcans artistes com Urgell, Rusiñol i Casas.

SITGES

La llum de Sitges és intensa, nítida, vibrant. Com la de la badia de Nàpols. D'això se'n van adonar ràpidament els artistes catalans que a finals del XIX se n'anaven becats a estudiar pintura a Itàlia. Un d'ells, Arcadi Mas i Fondevila, va anar-hi de convidat, a Sitges, i es va trobar amb tal caldo de cultiu que s'hi va quedar a viure i va contribuir a fundar l'anomenada escola luminista , molt pròxima als plantejaments impressionistes. Santiago Russiñol, per la seva banda, també hi havia d'anar per uns dies i hi va plantar la seva residència. Va convertir el Cau Ferrat en un dels punts neuràlgics de la bohèmia europea (ballarines ballant en plataformes sobre el mar, estrenes teatrals d'avantguarda, etc.).

Una mica més tard, i en ple retorn a l'ordre, el noucentista Joaquim Sunyer també va ser dels que van fer de la Blanca Subur la seva inspiració. A l'exposició s'hi pot veure Mediterrània , considerada el màxim exponent d'aquest corrent, una escena arcàdica que té per fons una cala típica de la zona, amb les seves atzavares creixent sota el sol.

EL CAP DE CREUS

El cap de Creus és l'èpic lloc on els Pirineus arriben al mar en un grandiós deliri geològic, segons Salvador Dalí. El pintor de Figueres tota la seva vida va pintar un únic paisatge, que coneixia de memòria: el de les roques del cap de Creus, plantades en un escenari lunar i salvatge envoltat de blau intens i maragda apagat. El pintoresquisme de Cadaqués, aïllat del món durant molt de temps pel seu emplaçament natural, ha estat retratat des de tots els angles per artistes propis com Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Tharrats i Eduard Arranz Bravo, i per artistes convidats com Marcel Duchamp i Richard Hamilton.

LES TERRES DE L'EBRE

"Tot el que sé ho he après a Horta", afirmava Picasso sobre Horta de Sant Joan, als peus del massís dels Ports. Hi va arribar convidat pel seu amic Manuel Pallarès, amb 16 anys, convalescent d'una malaltia, i hi tornaria acompanyat de Fernande Olivier. El pintor hi va descobrir la vida pagesa, i les roques arestades de Santa Bàrbara canviarien la fesomia de l'art, fent néixer el cubisme.

Més enllà, a les ribes de l'Ebre, Joaquim Mir va quedar meravellat amb els efectes de la llum i l'aigua a Miravet. La Sala Parés va donar testimoni de les seves estades a la zona amb una aclamada exposició.