El millor cinema italià actual
Una mostra reuneix a Barcelona les últimes joies d’una cinematografia en bona forma
Després d’una primera dècada del segle XXI no especialment lluïda, el cinema italià està protagonitzant en els últims temps una remuntada que ni Valentino Rossi en la seva millor època. L’Oscar de Paolo Sorrentino amb La gran bellesa, el premi del jurat de Canes a Matteo Garrone per Reality i l’Ós d’Or dels veterans Taviani per Cesare deve morire confirmen la puixança d’aquest cinema en els festivals, i les noves generacions de directors encadenen obres que apunten a un relleu generacional necessari. Aquesta efervescència té un aparador privilegiat en la Mostra de Cinema Italià de Barcelona, que des d’avui i fins al 18 de desembre projecta als cinemes Verdi -amb entrada lliure- 25 títols entre llargs i curtmetratges del nou cinema italià actual.
‘Le meraviglie’
Era la convidada sorpresa de la secció oficial de l’últim Canes. ¿El segon treball d’una jove directora italiana sense trajectòria internacional? Però el film d’Alice Rohrwacher va acabar passant per davant dels de Cronenberg i Godard i va guanyar el Gran Premi del Jurat. La història gira al voltant d’una peculiar família d’apicultors dominada per un pare decidit a protegir la dona i els fills de la “fi del món”. L’ statu quo familiar es desestabilitzarà amb l’arribada d’un orfe alemany i d’un equip de televisió liderat per Monica Bellucci, que exerceix de fada padrina de pa sucat amb oli.
Projecció: Dissabte 13 a les 20.30 h
‘Anime nere’
Els mafiosos de Black souls parlen un italià contaminat pel calabrès en aquest drama allunyat dels tòpics del gènere. Són tres germans d’una família dedicada al tràfic de drogues que es veuen abocats a la tragèdia quan una discussió banal remou odis antics en una regió suspesa entre la modernitat i les lleis de la sang i la venjança. Tercer llarg de Francesco Muzi, ha sigut comparat amb El funeral d’Abel Ferrara i Gomorra.
Projecció: Dilluns 15 a les 19.30 h
‘Smetto quando voglio’
Les retallades a la universitat acaben amb la carrera com a investigador de Pietro Zini. Ell i una colla de nerds en la mateixa situació tenen una idea per capgirar la situació: dedicar-se al crim. Sydney Sibilia dirigeix aquesta barreja impossible entre The Big Bang Theory i Breaking bad, una de les últimes comèdies indies italianes més fresques.
Projecció: Dissabte 13 a les 20.00 h
‘In grazia di Dio’
El premi CSCI d’Honor de la Mostra serà aquest any per a Edoardo Winspeare, el director de la inaugural In grazia di Dio. Crònica rural dels estralls de la crisi econòmica en quatre dones molt diferents d’una mateixa família de Leuca, a la punta del taló de la bota d’Itàlia. Amb majoria d’intèrprets professionals, el de Winspeare és un cinema poètic d’una identitat molt marcada.
Projecció: Divendres 12 a les 20.45 h
‘Hungry hearts’
Una història d’amor amb dues cares: la joiosa del començament d’una relació, sorgida entre rialles i excrements al lavabo d’un restaurant xinès, i la claustrofòbica i tràgica del final, quan l’obsessió materna per protegir la puresa del fill posa a prova l’amor d’una parella. Sorpresa de l’últim Festival de Venècia, va rebre les Copes Volpi a millor actor i millor actriu pels seus protagonistes: Adam Driver (de Girls) i Alba Rohrwacher, germana de la directora de Le meraviglie. El director, Saverio Costanzo, és l’autor de Domicili privat (2005) i La solitud dels nombres primers (2010).
Projecció: Dissabte 13 a les 22.30 h
‘La mafia uccide solo d’estate’
Si Black souls vira el gènere mafiós cap a l’èpica familiar, La mafia asesina solo en verano ho fa cap a la comèdia. Pierfrancesco Diliberto contraposa dues maneres de posicionar-se davant la Màfia: la de l’Arturo, que planta cara a la infiltració mafiosa a Palermo, i la de la Flora, de la qual l’Arturo s’ha enamorat. A través d’aquesta història d’amor, la pel·lícula travessa els grans esdeveniments més tràgics de la història italiana de les últimes dècades. Nominada a millor comèdia dels premis EFA del cinema europeu.
Projecció: Dilluns 15 a les 22.00 h
‘9x10 novanta’
Nou directors emergents italians -entre els quals la mateixa Alice Rohrwacher- van acceptar la proposta de l’Institut Luce de fer un curt de 10 minuts amb material d’arxiu de l’estudi Cinecittà. Els curts resultants formen un patchwork teixit a partir de trossos de cinema que es projectaran abans de cada llargmetratge.
