"Faig llibres d'artista des d'abans de llicenciar-me"
Tacita Dean (Canterbury, 1965) és una de les artistes britàniques més internacionals. Va pertànyer als Young British Artists, va estar nominada al Premi Turner el 1998, i la Tate Modern de Londres li va encarregar una de les instal·lacions de la Sala de Turbines. L'any passat el seu nom va ser uns dels que va sonar a la Documenta de Kassel. El 2001 el Macba li va dedicar una exposició.
BarcelonaHa fet més de 50 llibres d'artista. Quan en va començar a fer?
En faig des de la meva època d'estudiant. No sabria dir quan els vaig descobrir. En vaig començar a fer abans de llicenciar-me. Estic molt interessada en els llibres d'artista, m'agraden molt. Són una manera molt bona de posar moltes coses dins un sol format. No busco idees per veure si en puc fer un llibre o no, apareixen quan arriba el moment correcte perquè apareguin.
¿Tenia algun referent quan es va endinsar en aquest món?
De fet, no. Quan vaig fer el primer, el vaig fer completament sola. Tenia una història que volia explicar. La vaig imprimir en una sèrie de serigrafies, i un amic la va enquadernar.
Treballa sobretot en el camp del vídeo, i també en el camp del dibuix, la fotografia. Com es relacionen els seus llibres amb els altres vessants de la seva obra?
Estan totalment relacionats, encara que a vegades el lligam no sigui obvi. Sorgeixen del mateix procés. Escric molt, i a vegades els meus llibres d'artista sorgeixen del que escric. També pot ser una part més del treball, o pot ser també una qüestió purament visual; només contenen fotografies, imatges. Així i tot, com la resta de la meva obra, tots els meus llibres sorgeixen per raons diferents i són diferents entre ells. Sovint només en faig dos exemplars, i d'alguna manera els mantinc com a obres d'art originals; no contenen cap mena d'informació didàctica.
En aquest sentit, el portfolio de fotogravats portfolioThe Russian endings
L'obra està composta per vint gravats on es poden veure finals tràgics.
Amb les imatges dels seus llibres d'artista, ¿intenta construir també un relat?
No, deliberadament no hi ha cap història. Per exemple, Flow , un llibre que vaig fer amb fotografies trobades, deliberadament no té cap altra història que no sigui la d'una col·lecció de fotografies anònimes. No les vaig convertir en fetitxes. El més important és la qualitat de l'objecte trobat. En canvi, el llibre que vaig fer sobre W.G. Sebald sí que té una narrativa, però no és funcional, sinó disfuncional.
A l'Arts Santa Mònica presenta Feed my lambs , l'exposició que va fer amb l'artista Peter Fillingham i que es va poder veure a la Galeria Cadaqués. Hi va participar Enrique Irazoqui, el protagonista de Feed my lambs L'evangeli segons Sant Mateu
És també d'una col·lecció de postals, algunes de les quals manipulades, relacionades amb la iconografia del xai. Tot parteix de la meva amistat amb el Peter. El títol del projecte es remunta al 1994, l'any que ens vam conèixer. Per fer-lo ens va inspirar que Richard Hamilton hagués treballat a la galeria, i sobretot el paisatge de Cadaqués, Salvador Dalí, i el fet que tot passés durant la Setmana Santa.
