CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

La mujer del chatarrero

*** Direcció i guió: Danis Tanovic. 75 minuts. Bòsnia (2013).Amb Nazif Mujic, Senada Alimanovic, Semsa Mujic i Sandra Mujic.

Amb una barreja de docudrama neorealista i d’odissea kafkiana, La mujer del chatarrero retrata les inhumanes condicions en què viuen els gitanos serbis residents a la Bòsnia rural. I ho fa ficcionant de manera acurada la peripècia real viscuda per una família enfrontada a la terrorífica burocràcia mèdica del país. Un autèntic viacrucis amb un sinistre epíleg extrafílmic. Un any després de guanyar l’Ós de Plata al millor actor al festival de Berlín per interpretar-se a ell mateix, Nazif Mujic, l’heroi del film, viu miserablement a la capital alemanya a l’espera de la resolució d’una petició d’asil.

El bosnià Danis Tanovic (En terra de ningú, L’infern ) il·lustra el drama dels protagonistes amb un peu en el compromís realista i l’altre en una narrativa didàctica, ansiosa per transmetre el seu missatge. Finalment, més que pel cúmul de calamitats, La mujer del chatarrero es recorda pels petits moments en què Tanovic es fixa en l’anodina realitat dels personatges: l’escena en què la mare cuina amb les filles o l’agònica visita del pare a una deixalleria sense tresors amagats.