Un festival al sofà de casa

Com qualsevol altre certamen, l'Atlántida Film Fest escull el bo i millor de l'actualitat cinematogràfica que no ha arribat a la cartellera. Però en el cas d'aquest festival organitzat per la plataforma online Filmin, podem gaudir de la seva programació sense moure'ns del sofà de casa i al llarg de tot un mes, del 22 de març al 22 d'abril. Malgrat que molts dels títols de l'Atlántida Film Fest són estrena a l'estat espanyol, el que defineix la programació d'aquesta mostra per internet no és tant la invisibilitat de les pel·lícules que la configuren com l'esperit inconformista que comparteixen: ens trobem davant un cinema inquiet que obvia els camins més fàcils.

Aquesta tercera edició concentra a la secció oficial pel·lícules llatinoamericanes que arriben amb el segell de qualitat d'algun festival de prestigi com Canes, Rotterdam, Sant Sebastià o Venècia. Pocs cineastes representen l'heterodòxia cinematogràfica com el mexicà Carlos Reygadas, capaç d'exasperar la crítica més encarcarada amb obres com Post Tenebras Lux , un exercici de catarsi en què el director exorcitza els seus dimonis interiors amb imatges tan poderoses com enigmàtiques. Kleber Mendoça Filho debuta en el llargmetratge amb Sonidos del barrio , la demostració que es pot parlar sobre les desigualtats socials al Brasil des d'un altre espai que no siguin les faveles i sense recórrer a l'estètica de la misèria. I la xilena Carne de perro de Fernando Guzzoni ofereix un retrat eixut i contundent de la quotidianitat d'un antic torturador de la dictadura de Pinochet des d'una perspectiva diferent de la del cinema polític més convencional.

DE MANOS DE TOPO A MICHEL GONDRY I ABBAS KIAROSTAMI

La secció oficial engloba també títols que s'estrenen directament a internet, com Your Lost Memories , el projecte de dos integrants del grup musical Manos de Topo, Alejandro Marzoa y Miguel Ángel Blanca, a partir de la recuperació de films familiars en súper 8, o Falsos Horizontes , on Carlos Serrano Osma radiografia des de dins les acampades a Madrid durant el 15-M.

Atlas és la secció panoràmica de l'Atlántida, on també es poden recuperar pel·lícules que han passat per Canes, com l'esplèndida Like Someone in Love , la incursió de l'iranià Abbas Kiarostami en territori japonès; The We and The I , un exercici de Michel Gondry més a prop de La clase de Laurent Cantet que dels imaginaris fantasiosos habituals d'aquest director de videoclips; o Les invisibles , un emotiu i vitalista documental sobre l'homosexualitat a l'edat madura firmat per Sébastien Lifshitz.

Des del Festival de Locarno aterren dues de les cult movies de la temporada, Berberian Sound Studio , de Peter Strickland, homenatge al cinema giallo des de la seva dimensió sonora, i Compliance , de Craig Zobel, un dels films més pertorbadors de l'any passat, capaç de copsar les dinàmiques de dominació que imperen a la nostra societat a partir d'una petita anècdota que semblaria inversemblant si no estigués basada en fets reals.

I Boy eating the bird's food d'Ektoras Lygizos, premiada a Sevilla, és una mostra més del punyent nou cinema grec, un desolador retrat d'una Europa on no queda més èpica que la de la supervivència... I això només és un tastet dels 37 films residents a l'Atlántida.