La feina és només això: feina

Hi ha qui diu que la seva família és el rock’n’roll. Aquesta confusió terminològica ve perquè definim els mots a partir de veritats categòriques no justificades: “Tenir una família és bo”. Un que no té família i no pot consentir no tenir-ne cau en l’error conceptual de definir com a família qualsevol quina sigui la seva forma de vida. Un individu entregat al rock’n’roll ni té família, ni en vol tenir.

La majoria no som tan dràstics, i l’opció que adoptam és un terme mitjà. La música i la família són dos mons molt oposats, has d’aprendre a combinar-los i a passar ràpidament de l’un a l’altre. Penses que la creació ho és tot, no et veus satisfet més que en la seguretat d’estar exhaurint tots els teus recursos. Aquesta dinàmica és fatal perquè el límit d’aquest potencial no saps on és, i de vegades perds setmanes o mesos només per localitzar-lo i saber cert que ho has donat tot. Pensa una cosa, la feina és només això: feina. No la sobrevaloris, l’objectiu final és ser feliç, i no ho seràs si no tens tothom content. Tampoc has de caure en l’error de culpar la teva família -o el temps que et resta- dels teus pobres resultats, no hi té res a veure i no ho acceptaran. El secret és jugar amb l’alternança i la combinació, fes proves i munta-t’ho tan bé com puguis. Parla amb ells, segur que hi tenen molt a dir.

Quan tornes de gira veus els teus fills més grans, amb les veus canviades, han après paraules noves, els han comprat roba, els han crescut els cabells, duen un trau a una cella... Si estàs escrivint intensament els arribes a perdre de vista, es tornen transparents, no pots fer gaire cosa per parar l’embranzida que necessites agafar per aconseguir el que vols. D’altra banda, també cal teoritzar en el sentit que un artista pot ser molt bon pare i parella. Per començar disposes d’una quantitat gairebé infinita de temps lliure, molt més que qualsevol altre, aprofita’l, desconnecta, si ets amb ells, dedica-t’hi, si estàs pensant en altres coses, fes un esforç o vés-te’n. Descansar et beneficia, has de convertir la convivència amb la família en temps d’esbarjo igual com si la teva feina fos convencional i limitada a un horari; no et donis tanta importància, no ets tan guai, ni estàs tan turmentat. A partir que els teus fills tenen una edat, has de començar a ensenyar-los l’ofici. La vostra relació és reactiva, aprens tu un munt de coses i la teva vida torna a estar ordenada.

BOLOCONSELL:

Les pues usades són més bones. No les perdis i dóna’n de noves si te’n demanen