CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

El extraordinario viaje de T.S. Spivet

*** Direcció i guió: Jean-Pierre Jeunet. 105 minuts. França (2013). Amb Kyle Catlett, Helena Bonham Carter, Robert Maillet, Judy Davis Per a espectadors a qui agradaria viure en una casa de nines

gf Zoom

Què li passa, a Jean-Pierre Jeunet, que el seu cinema, tot i tenir un estil tan Pinterest, de detallets i referències aquí i allà, no produeix el mateix encís que el de Wes Anderson? Deu ser una qüestió d’ànim i tonalitat general, de sentiments provocats per un joc estètic en concret o, fins i tot, de temàtica, tot i ser en tots dos casos obres d’autors molt preciosistes. La qüestió és que Jeunet no juga a la mateixa lliga que Anderson, i això que sobre el paper s’assemblen. Sigui com sigui, El extraordinario viaje de T.S. Spivet és com aquells assortits de galetes que van en una capsa molt llampant, totes amb un embolcall llaminer, però quan les tastes... no són ni de bon tros tan bones com prometien. Perquè, si jutgéssim només aquest film pels acabats visuals, estaríem parlant d’una filigrana prodigiosa. Jean-Pierre Jeunet sap molt bé com omplir, il·luminar i acolorir cada fotograma de la pel·lícula. Però està tot tan pensat al mil·límetre i és tot tan perfecte que potser la història no acaba de respirar. O potser nosaltres, com a espectadors, no trobem l’espai necessari dins d’unes imatges tan atapeïdes que ens permeti sentir-nos còmodes. No obstant, si deixem de banda aquest posat tan rondinaire que ens caracteritza als crítics de cinema, El extraordinario viaje de T.S. Spivet té el seu què. No és rodona, cert. I té moments que sembla que flaquegi gairebé fins al desmai. També és cert. Però per poc que es consideri Norman Rockwell com un geni de la il·lustració, Chuck Jones de l’animació i Franquin de la BD infantil, aquesta pel·li ofereix prou motius per a l’empatia. A més, no tots els films familiars inclouen elements de road movie, de ciència i de cartoons tan insòlits com aquesta.