El suïcidi juvenil, explicat pels que ho han intentat

Ni els accidents. Ni la malaltia. La primera causa de mort entre els joves a l’estat espanyol és el suïcidi. No se’n parla. I això impedeix també que se’n coneguin les raons. Per què algú amb tota la vida al davant decideix matar-se? L’obra teatral No m’oblideu mai, amb dramatúrgia i direcció de Llàtzer Garcia, recull el testimoni de sis joves que ho van intentar. L’espectacle, que es presenta del 16 al 27 de maig a La Seca Espai Brossa, forma part del cicle de teatre Verbatim, obres documentals creades a partir de testimonis reals, impulsat des de la sala La Planeta de Girona. Els actors Elies Barberà i Marta Montiel són els encarregats de donar veu escènica als veritables protagonistes de la història, sense canviar ni una paraula dels testimonis originals.

“Vam començar a treballar en l’espectacle documentant-nos molt sobre el tema, llegint i després fent entrevistes a professionals que s’hi dediquen”, explica el dramaturg i director. Inicialment els va costar trobar testimonis directes, però al final en tenien més dels que podien incloure al muntatge. I després d’entrevistar-s’hi van entendre que tot el focus de l’espectacle havia de ser per a ells. Perquè un dels arguments més comuns rere els instints suïcides és la incapacitat per fer-se escoltar: pels pares, pels mestres, sentir-se sols a l’hora d’afrontar problemes com els abusos o el bullying. En molts casos, els joves entrevistats parlaven del valor de l’art a l’hora de conjurar l’atracció de la mort: la pintura, l’escriptura i la música com a bàlsams. Per això sobre l’escenari els actors estan acompanyats d’un músic, que toca en directe la bateria. Després de cada funció s’ofereix un col·loqui conduït per un especialista.