ESCENES
BELÉN GINART

Si ets republicà, ¿per què t’importen els discursos del rei?

La companyia LAminimAL estrena a la sala BARTS un espectacle sobre la legitimització de la monarquia per part dels republicans. ‘Els reis de Shakespare escriuen el discurs de Phillipe The Sixth’ s’inclou en la primera edició del Festie

Si ets republicà, ¿per què t’importen els discursos del rei? Zoom

És urgent. El rei ha d’apaivagar el seu regne. Necessita trobar les paraules justes per calmar la seva ira. Però no se’n surt. Li cal ajuda, i la buscarà en uns grans experts en convèncer les audiències: els reis de Shakespeare. Els discursos dels cinc reis escrits pel dramaturg anglès seran el material que utilitzarà per adreçar-se als seus súbdits. Però…un moment. Si no el reconeixen com autoritat, per què se l’escolten? ¿No és una actitud contradictòria, fins i tot hipòcrita? Això és el que pensen els integrants de la companyia de teatre LAminimAL, i ho plantegen en el seu nou espectacle,Els reis de Shakespare escriuen el discurs de Phillipe The Sixth, una comèdia que es presenta del 10 al 13 de gener a la Sala Barts de Barcelona, dins de la primera edició del Festie, Festival de Teatre Independent.

Els esdeveniments, sospitosament semblants a la realitat catalana d’avui, es presenten a l’obra amb una certa distància. El lloc on passa tot és una comarca escocesa, que ha decidit no reconèixer l’autoritat monàrquica. L’ús de la força dels agents de l’ordre no ha servit per reconduir les coses. De manera que el rei no té més alternativa que reunir els seus consellers per mirar de consensuar una resposta suficient per apaivagar les ires. Aquest grup d’assessors és veritablement una colla d’experts: està integrat pels cinc monarques britànics protagonistes d’alguns dels episodis més convulsos de la història d’aquell regne, convertits per Shakespeare en protagonistes d’algunes de les seves obres més memorables.

Sobre el paper, els discursos dels reis poden servir perfectament als seus propòsits perquè parlen de temes com la unitat, la passió, la constitució, elements clau que Phillipe the Sixth necessita incloure tan si com no en el seu parlament. Però hi ha un problema. Els reis de Shakespeare són capaços d’enamorar amb els seus parlaments perquè els fan tan ambigus que cada interlocutor els pot adaptar als seus gustos i interessos. En canvi, quan aquests mateixos textos han de passar el control de qualitat de Phillipe the Sixth es converteixen en unidireccionals, sense espai per a la dissensió i la crítica. “L’ a por ellos només té una direcció, no pots llegir-lo en cap altre sentit”, valora Daniela De Vecchi, directora de LAminimAL.

Fa temps que la idea d’aquest espectacle rondava pel cap dels integrants de LAminimAL. “Volíem fer alguna cosa sobre la república, i el que ens plantegem realment és quin encantament produeix la monarquia que fa que ens sentim súbdits. Perquè si no ens en sentim, què ho fa que ens decebem quan el rei ens parla?” es qüestiona Daniela De Vecchi, directora de la companyia. “¿Per què des de fa tants segles a Europa acceptem que algú té dret diví sobre nosaltres?”, continua. “I la conclusió a la qual arribem és que, de fet, aquest tema ni ens el plantegem”, opina.

L’obra està protagonitzada per cinc actors, cada un dels quals interpreta un dels reis shakespearians. No es pot parlar pròpiament de personatges, perquè seguint la molt particular forma de treballar de LAminimAL, els intèrprets, explica De Vecchi, “treballen a partir d’ells mateixos. A vegades l’actor s’apodera del personatge, i altres vegades passa a l’inrevés”. A l’estil shakespearià, a l’obra també apareixen personatges del poble, en aquest cas els jardiners reials, que van comentant els esdeveniments del dia i així n’informen al públic. Mentre la companyia creava l’obra, han anat emergint dubtes i recels sobre els límits de la llibertat d’expressió. “Ens hem trobat molts cops plantejant-nos «Això ho podem dir, d’això se’n pot parlar?» I també ens hem qüestionat per què ara ens estem preguntant aquest tipus de coses”. La resposta és dolorosa: “Ens hem adonat que els esdeveniments de l’últim any han penetrat en el teixit de tota la producció cultural. L’obra ens parla de com aquests mecanismes ens engoleixen”.