ESCENES
Cultura Teatre 07/03/2019

La por inoculada als perdedors

A ‘Mar de fons’ la companyia Iguana Teatre indaga en el pes de la repressió franquista a Mallorca, i com va imprimir caràcter entre la població de l’illa. L’obra parteix de testimonis reals

Belén Ginart
3 min
La por inoculada als perdedors

Era el 16 d’agost del 1936. Antoni Cànovas tenia 16 anys i les idees clares: calia revertir el rumb que la Guerra Civil havia pres a Mallorca, del costat de l’Alzamiento des del primer dia. Ell va ser un dels milicians republicans procedents de Catalunya que, a les ordres del general Alberto Bayo, van desembarcar a l’illa per intentar canviar el rumb de la història. Tres setmanes i moltes baixes més tard, les tropes van haver de desfer el camí per escapar a correcuita de la repressió franquista. La petjada d’aquests fets va inspirar l’espectacle Mar de fons, d’Iguana Teatre, coproduït per la companyia del Teatre Principal de Palma (on es va estrenar el gener) i el Teatre Lliure, on recala aquests dies.

Antoni Cànovas va passar la resta de la seva llarga vida a la seva Barcelona natal. Va aconseguir mantenir en secret la seva terrible peripècia, però sense perdre mai la memòria d’aquells dies. En l’obsessió d’evitar que els republicans forans i els autòctons es fessin forts, i en una barreja perillosa d’ideologia i diferències personals pròpies dels llocs petits, a Mallorca es va posar en marxa una repressió brutal amb unes conseqüències que es paguen encara avui. El testimoni de Cànovas és un dels que van alimentar la narrativa de Mar de fons. L’antic milicià havia d’assistir a l’estrena de l’obra, però va morir abans de les primeres funcions.

Mar de fons és una obra testimonial que, a més del relat d’aquest combatent, parteix d’altres relats orals i de documentació bibliogràfica recollida per historiadors d’un bàndol i l’altre. Sobre l’escenari totes aquestes fonts documentals alimenten un espectacle que vol anar més enllà dels fets i ressegueix sentiments. En concret, recerca la petjada de la por que l’enfrontament fratricida i la repressió franquista van generar entre els mallorquins: no només en aquella època, sinó també entre les generacions posteriors. “M’atreviria a dir que fins als nostres dies”, remarca el director, corresponsable de la dramatúrgia juntament amb Jaume Miró, Carme Planells i Aina Salom. D’aquells dies arrenca una por immortal entre els perdedors de la guerra que va imposar un silenci dens entre la població, fins i tot dins de les mateixes famílies.

Perquè va ser una anècdota familiar la que va sembrar en Fullana el desig de fer aquest espectacle. No fa gaire va saber que un parent pròxim formava part de l’escamot que va assassinar el batlle republicà del seu poble. Mai se n’havia parlat a casa, i el va colpir aquesta mena de conjura tàcita per no remoure els fantasmes del passat. “Mar de fons és una reflexió poètica sobre tot això”, diu el director. A Iguana Teatre, la companyia més veterana i possiblement la més prestigiosa de l’escena balear (es va fundar l’any 1985), saben, en tot cas, que la memòria històrica és un tema amb certa presència als escenaris, i per això han volgut “parlar-ne intentant no caure en els llocs comuns”, amb una barreja de llenguatges, codis i formats que va des del melodrama al teatre bufonesc.

Sis actors (acompanyats de dos músics) enllacen escenes curtes, invoquen prop de seixanta personatges (també animals i paisatges) al servei d’una història que acaba amb la mort de Franco, tot i que pels sentiments descrits podria haver continuat fins avui. “Amb la restauració democràtica es va recuperar la possibilitat de parlar de tot això”, diu Fullana per explicar la línia temporal que tanca l’espectacle. Se’n va poder parlar, sí, sense por a ser castigat des de les estructures de l’Estat. Però a Mallorca el silenci va seguir sent norma. “La gent intentava oblidar, i això ha provocat grans carències a la societat mallorquina. Encara en paguem les conseqüències”.

+ Detalls

'Mar de fons'

Teatre Lliure de Gràcia

Del 13 al 24 de març

stats