ESCENES
BELÉN GINART

El populisme guanya i tu en tens la culpa

La Calòrica analitza les perversions de la democràcia a ‘Els ocells’, una comèdia amb elements fantàstics que parteix d’Aristòfanes per aterrar en la fosca realitat política actual. Es presenta al Temporada Alta i aterrarà a la Beckett al maig

El populisme guanya  i tu en tens la culpa / CLARA DE RAMON Zoom

Uns ocells que s’organitzen per construir una ciutat als núvols. Aquest és el punt de partida de la nova obra de la companyia La Calòrica, que s’estrena avui a la Sala La Planeta de Girona, dins del festival Temporada Alta. Podria ser un conte, i en realitat ho és. El grup ha pres com a punt de partida Els ocells d’Aristòfanes, una crítica a la democràcia quan la democràcia només tenia 45 anys. I des del clàssic han dibuixat una història que barreja elements fantàstics i reals per parlar de situacions molt pròximes i reconeixibles. Dels mecanismes més perversos de la política posada al servei dels individus i no de la col·lectivitat, de l’auge dels populismes i de la responsabilitat de tota la societat per haver-ho contemplat sense oposar-hi cap resistència.

“A vegades dic que l’obra no agradarà a ningú, perquè tothom s’hi sentirà massa identificat”. Joan Yago, autor de capçalera de La Calòrica, signa la dramatúrgia de la peça, dirigida per Israel Solà. Yago explica que, més que mai, l’obra és fruit de la creació col·lectiva de tota la companyia. La idea original va partir de l’escenògraf Albert Pasqual, interessat a fer un espectacle amb elements fantàstics. Pasqual havia revisat Els ocells d’Aristòfanes i tots els calòrics se la van llegir i van començar un treball d’investigació conjunt sense saber gaire bé què buscaven. “El juliol passat vam fer un tancament creatiu de tres setmanes sense tenir ni una lletra escrita. La dramatúrgia l’he acabat fent jo, però ha consistit bàsicament a recollir i passar a net el que vam fer de manera col·lectiva”, afegeix l’autor.

I el que ha sortit és una comèdia política amb un rerefons molt crític, que sota un plantejament falsament general dibuixa un panorama molt pròxim, perquè hi ressonen des del procés català a la victòria de Vox a Andalusia, per bé que quan van crear la peça l’extrema dreta a Espanya no semblava una amenaça real. “És una obra molt oberta i cadascú en fa la seva interpretació personal. En principi Vox no hi era present, però, des del moment en què s’ha colat a l’imaginari col·lectiu, ja forma part de l’obra”, indica Yago, que defineix Els ocells com “una obra sobre el populisme”. “El populisme és la instrumentalització del discurs d’esquerres a favor del bé individual. Roba el vocabulari de la lluita pel bé comú i el converteix en consignes de polítics que volen millorar la seva situació des del punt de vista capitalista”, reflexiona.

El bé individual és el que persegueix el protagonista d’Els ocells, un malvat a l’estil de Ricard III que es fica en política per enriquir-se, per millorar individualment. “Podria ser un Donald Trump, un Berlusconi, un Rivera o un Macron, algú sense ideologia a qui l’únic que li importa és estar millor”, exposa el dramaturg. “En el fons Vox té un discurs polític, és una ideologia feixista, però té ideologia. En canvi, els partits neoliberals l’únic que volen és perpetuar el capitalisme i les seves empreses en el poder”. Com a obra oberta, l’interessant és que cada espectador tregui les seves conclusions. Però potser la perspectiva des de la qual s’ha construït l’obra pot deixar mal gust de boca en més d’un espectador. “Ens ha agradat molt investigar i preguntar-nos què hem fet nosaltres per aturar el populisme neoliberal. Parlem de la poca resistència que la societat hi posa, de quina part de culpa tenim que això estigui triomfant. Hem menystingut els votants de Vox i de Ciutadans, els hem tractat de gilipolles, i això té conseqüències, com el Brexit o el triomf de Donald Trump”.

Al mes de maig La Calòrica farà temporada a la Sala Beckett de Barcelona, de la qual és companyia resident. Fins aleshores el grup té l’agenda plena de funcions de la molt premiada Fairflay (també ha format part de la programació del Temporada Alta d’enguany), que gairebé dos anys després de la seva estrena els segueix donant moltes alegries.