Un planeta d’emocions envasades al buit

La Veronal dibuixa un món distòpic a ‘Pasionaria’, que es podrà veure al Grec. El creador de la peça, Marcos Morau, la defineix com una al·legoria del present, un món on la tecnologia distancia les persones

Belén Ginart

3 min

Un planeta d’emocions envasades al buit ALEX FONT

Ja tens llibre per Sant Jordi? Consulta el recomanador de l'ARA

Els seus seguidors fidels ho saben des de sempre. El treball del coreògraf Marcos Morau és molt més mental que físic. Abans de dibuixar els moviments i les accions dels seus espectacles, reflexiona profundament sobre el seu temps i el seu món. Pasionaria ho torna a confirmar. La nova peça de la seva companyia de dansa contemporània, La Veronal, parteix de l’angoixa sobre la distància entre les persones en la societat tecnològica. Quan les xarxes uneixen els humans només en aparença, Morau situa l’acció en un planeta anomenat Progrés habitat per criatures que se’ns assemblen, però a qui manca qualsevol tret d’humanitat perquè és un planeta “on les emocions estan envasades al buit”. Podria ser un futur distòpic, però és pitjor. “És una al·legoria del present”, assegura el creador.

“Ens hem acostumat a fer les coses perquè sí, sense pensar-les. Ets víctima d’un sistema que et diu el que vol que facis”, descriu Morau. La companyia que el 2015 va inaugurar el Grec amb Vorònia, participa ara en el festival amb un espectacle poblat d’autòmats que imiten la vida i segueixen uns patrons determinats, però no són capaços de superar l’estadi del simulacre. “Estem acostumats a veure humans que imiten robots; aquí és al revés, són robots que imiten els humans. Fan veure que estan enamorats però no s’estimen, no es toquen”, diu Morau, que defineix el planeta Progrés com “una societat indesitjable en ella mateixa”, amb habitants més pròxims al videojoc que a la realitat, un no-lloc on conflueixen l’abstracció i la figuració.

Pasionaria respira nostàlgia per un temps passat en què les persones mantenien contacte visual i es tocaven. “Per això l’espectacle se sustenta en una estètica retrofuturista: mirem cap endavant mirant enrere. Parlem del que hem deixat enrere pel fet d’anar endavant, en una ambivalència entre el passat i el futur, amb personatges de cinc braços i música clàssica”. Situat en un indret indefinit, que podria ser un sanatori, un pavelló esportiu o una casa, aquest és un espectacle amb moltes capes i lectures possibles.“M’agrada l’espectador creatiu, estimular la vivència personal”, diu Morau, convençut, a més, que l’ull i el cervell estan tan connectats que l’espectador acaba veient el que ell vol, no el que se li presenta, a partir de variables com els seus gustos, prejudicis o expectatives.

L’obra es va presentar el mes passat a Los Teatros del Canal de Madrid, un dels nombrosos coproductors que garanteixen una rotació llarga per a Pasionaria. I ho podria ser més, tenint en compte la quantitat de promotors despistats. “A molts llocs ens volien contractar la peça sense haver-la vist, convençuts que parlem de la Dolores Ibárruri”. I no, no hi ha res de biografia real, ni tan sols en el calaix de les inspiracions, que remeti a la famosa política. Exceptuant l’adjectiu. Perquè Morau ha triat el títol per les mateixes raons per les quals la dirigent del Partit Comunista va autobatejar-se: per una reivindicació de la passió, de l’emoció, com a brúixola per anar per al vida. Aquesta paradoxa amb el nom queda molt reflectida en el moviment dels ballarins. “És un moviment molt marcial, amb molt poc cor. I això és tot un repte, perquè és molt difícil treure-li l’emoció a un ballarí”, indica el creador, que sempre treballa al costat de dramaturgs (Roberto Fratini i Celso Giménez signen aquí l’assessorament artístic i dramatúrgic) i dona molta llibertat als intèrprets per participar en el procés creatiu.

A Morau, que va ser precoç guanyador del Premio Nacional de Danza, li agrada més l’etiqueta de director d’escena que la de coreògraf. Ell s’apassiona per causes tan diverses com els espectacles infantils, l’òpera i el ballet clàssic, tres àmbits on treballarà pròximament, amb encàrrecs internacionals. A la tardor, Pasionaria es veurà a Girona dins del Temporada Alta.I el març vinent tornarà a Barcelona, aquest cop al Mercat de les Flors. És una sort, perquè ara al Grec només els podran veure els que van córrer de seguida a comprar les entrades, ja exhaurides.