ESCENES
BELÉN GINART

Una orquestra de pilotes de bàsquet

El Mercat de les Flors estrena ‘Basket Beat. Un nosaltres abans que un jo’, interpretat per nois d’entorns desfavorits i músics professionals. La peça és fruit dels tallers socioeducatius de l’entitat

Una orquestra de pilotes de bàsquet / MERCAT DE LES FLORS Zoom

“Aquí ningú et jutja”. L’Oumayma El Hichou no tenia ni idea del potencial polític i social que podia tenir una pilota quan va decidir apuntar-se a un taller de Basket Beat impartit pel seu creador, Josep Maria Aragay. I va fer el mateix camí que els milers de persones, la majoria d’entorns desfavorits, que cada any passen per alguna de les sessions d’aquesta eina de treball comunitari. Perquè Basket Beat és a la vegada una associació, un projecte i un mètode amb voluntat de transformació social. I aquests dies comparteix amb el públic la seva dimensió artística. Un espectacle musical amb teclats, percussió, vent i, sobretot, pilotes de bàsquet com a instrument estrella, que es podrà veure els dies 23 i 24 de març al Mercat de les Flors de Barcelona.

L’Oumayma va descobrir que fer botar una pilota de bàsquet musicalment no era tan fàcil com havia cregut. És el que els passa a molts dels usuaris dels tallers que Basket Beat imparteix en escoles, instituts, places públiques, centres penitenciaris i allà on se’ls reclami per mirar d’ajudar a solucionar tot tipus de dificultats amb mètodes poc convencionals. Josep Maria Aragay el va començar a posar en pràctica l’any 2009, després de veure que altres projectes d’art i acció social no eren prou atractius per als destinataris. “Vam pensar que havíem de treballar amb alguna cosa que d’entrada ja els agradés, i se’ns va ocórrer fer música a través del bàsquet. L’instrument ja el coneixien”, raona.

Després van descobrir que no havien inventat res nou. No eren els primers que feien música amb pilotes. “Però mai s’havia utilitzat amb un rerefons polític, social, educatiu, per al creixement de les persones”, rebla. Els anys de pràctica han servit per afinar la metodologia. Han après “com fer que tot sigui educatiu: les preguntes que es plantegen, els exercicis, els referents, les composicions musicals, les cançons”, continua. I també han perfeccionat les característiques dels tallers. Si per exemple els fan perquè els ho demana un institut, exigeixen que es facin en hores de classe: l’art com a matèria formativa i educativa. Es neguen a treballar amb grups integrats només per alumnes considerats conflictius. I demanen que també hi participi algun membre del professorat.

Però com que els tallers tenen una durada limitada, van posar en marxa la Big Band Basket Beat Barcelona, una orquestra on la sonoritat de les pilotes de bàsquet es barreja amb la d’altres instruments, i una manera de donar continuïtat a l’acompanyament a persones d’entorns desfavorits i convidar-les a treballar amb músics professionals, en una relació més equilibrada. “L’orquestra és estratègica per oferir als joves un espai normalitzat i horitzontal”, diu Josep Maria Aragay.

Després de fer diferents concerts, i amb el suport a la creació del programa Art for change de la Fundació La Caixa, van decidir anar més enllà i fer un espectacle, barrejar música amb dramatúrgia i dansa. Basket Beat. Un nosaltres abans que un joés el fruit d’aquella decisió i de la feina que hi han aportat tots els participants, des dels joves intèrprets fins als músics professionals amb més de 20 anys d’experiència que hi actuen, sota la direcció musical de David Sitges-Sardà i la direcció escènica de David Martínez. Un espectacle en què es barreja realitat i ficció sobre el conflicte entre l’individualisme i la col·lectivitat i que es podria descriure com la crònica de les dificultats de construir una peça d’aquestes característiques.

“És una mica la nostra història”, diu l’Oumayma. Una història feta d’il·lusió, però també de decepcions. Van començar sent més d’una vintena d’intèrprets i ara són 12. “Em sap greu per les persones que volen ser-hi però no saben superar les seves dificultats per poder-hi ser”, continua l’Oumayma, que ha estudiat integració social i demana als espectadors que els vagin a veure sense paternalismes. “Que disfrutin del que hem construït sense pensar «Pobrets», perquè nosaltres no ens veiem així ni volem que ens ho diguin. Perquè tu pots tenir un problema econòmic o familiar i resulta que un altre no en té però es mira al mirall i no li agrada el que hi veu”. Basket Beat. Un nosaltres abans que un jo va tenir una preestrena el mes passat a l’Estruch de Sabadell, i el 20 d’abril tenen una cita al Kursaal de Manresa, de 800 localitats.