ESCENES
BELÉN GINART

La mort segons Lali Ayguadé

La ballarina i coreògrafa s’enfronta al misteri de la desaparició a ‘IUanMI’, la segona part d’una trilogia sobre la transformació. La peça, molt teatral, mostra l’abisme entre emoció i comportament

La  mort segons Lali Ayguadé / EDU PÉREZ Zoom

“Pots trucar-me per WhatsApp? És que soc a Alemanya treballant en una coreografia d’encàrrec”. No és fàcil trobar un espai lliure a l’agenda de la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé. Com una metàfora de la seva vocació artística, la seva vida és un moviment continu. “Els ballarins no parem”, confirma. Però sap que hi ha un fet irremeiable que, tard o d’hora, posa el fre a la vida de tothom. De la mort parla a IUanMI, la segona part de la seva trilogia sobre la transformació iniciada amb Kokoro. La presentarà al Mercat de les Flors de Barcelona del dijous 1 al diumenge 4 de març.

Una gran cortina, verda i circular, és la poderosa escenografia de IUanMI, presentada per primer cop al Temporada Alta. Més metàfores, la tela marca la frontera entre l’interior i l’exterior. Els intèrprets es troben en un funeral, i hi ha una distància abismal entre les seves emocions i el que exterioritzen. No sabem reaccionar davant la mort. “Sabem que sempre està amb nosaltres, però no sabem què és. Per això només ens hi podem acostar des de la imaginació”, diu Ayguadé. L’espai dins del cercle que dibuixa aquesta cortina és el territori on fabulem i, per tant, la regió on tot és possible, fins i tot ser nosaltres mateixos. Més enllà hi ha la imatge que projectem, com ens comportem en públic. La cortina ens serveix “per amagar les nostres emocions”, detalla la creadora.

Quan coreografia per a la seva pròpia companyia, Ayguadé no surt a l’escenari a ballar. Li agrada construir peces molt teatrals i necessita ser fora per supervisar-ho tot millor. Acostuma a obrir-se molt a la col·laboració dels ballarins, en aquest cas Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Marlene Rostaing i Diego Sinniger de Salas. “Els ballarins que trio sempre són molt diferents entre ells, i per això acostumo a investigar amb cadascun de manera individualitzada. Treballo amb individus i amb emocions. I per això ells han de trobar alguna cosa per aportar a la peça. Busco l’emoció dins del moviment”.

Ayguadé busca la teatralitat dins de la dansa: IUanMI és molt teatral. Com ja va fer amb Kokoro, ha tornat a comptar amb la col·laboració de l’intèrpret i dramaturg Jordi Oriol en l’ajust de detalls al servei d’aquesta posada en escena més narrativa. La creadora té previst concloure la trilogia amb una aproximació a la dimensió post mortem. Però fins a arribar a aquesta nova coreografia han de passar moltes coses. De moment està creant un trio amb un altre ballarí i una cantant d’òpera (en aquest cas sí que hi actuarà com a ballarina), busca temps d’on pot per impartir tallers -“Una faceta molt interessant perquè em fa investigar molt”- i manté la base artística a Barcelona però amb la maleta sempre en dansa i disposada a crear per a altres companyies. “Estar fora m’agrada, m’aporta frescor”, diu Ayguadé, que va marxar amb 18 anys per ingressar a l’escola belga PARTS d’Anne Teresa De Keersmaeker, ha fet bona part de la seva carrera a l’estranger (principalment com a membre permanent de l’Akram Khan Company) i l’any 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional als Premis de la Crítica de Londres.

Desbordada per la feina, Ayguadé també es veu obligada a tancar etapes, com la col·laboració amb la companyia Baró d’Evel Cirk (va fer 115 representacions de Bèsties, que a l’abril tornarà també al Mercat, però ja sense ella). Això sí, si li sorgís altre cop la possibilitat de fer cinema i la proposta fos interessant, faria mans i mànigues per poder-la acceptar. Se li va despertar el cuquet durant el rodatge del curtmetratge Timecode, de Juanjo Giménez, guardonat entre d’altres amb la Palma d’Or de Canes. “Em vaig adonar que quan fas cine no has de projectar tant, tot és molt més íntim. La manera de fer és completament diferent que dalt d’un escenari, pots ser molt més petit, la fragilitat pot ser molt més fràgil”.