ESCENES
BELÉN GINART

Els millors bars de teatre

Terrasses plenes d’ambient, menús del dia de primera, wifi gratis... I ni tan sols cal comprar entrada per poder-ne gaudir

Els millors bars de teatre / JORDI ROVIRALTA Zoom

L’aforament està complet. Una pissarra situada al replà deixa les coses clares als que pugen les escales de l’Antic Teatre. L’aclariment no fa referència a la sala, sinó a la terrassa del bar. Una gran zona a l’aire lliure, esquitxada de verd i plena de taules, amb un aire decadent que és també part del seu encant. No val la pena entrar en pànic: l’encarregada apunta els noms dels visitants en un paper i els avisa quan queda algun lloc lliure. Mentrestant es pot fer temps a l’interior del local. El bar és d’autoservei i, com que els cambrers no donen a l’abast i hi ha cua, és possible que mentre s’espera la consumició quedi buida alguna taula de la terrassa, la joia que el converteix en el millor bar de teatre de tota la ciutat.

“La nota a la pissarra fa que molts turistes decideixin no esperar-se, i això ens agrada perquè no volem perdre el nostre caràcter local -explica la Semolina Tomic, responsable de l’Antic-. Som un espai social i cultural, tenim unes despeses molt elevades i el bar ens ajuda a finançar-les, perquè tot ho reinvertim. Sense el bar no podríem fer teatre”, diu la Semo, que ha arribat a una entesa amb els veïns gràcies a la seva “política de tancar d’hora”. El bar obre cada dia; entre setmana també als matins (a partir de les 10 h), i com a molt tard tanca a les 24 h. “Som més un bar de cafès amb llet i cerveses que de whisky i combinats”, diu la responsable. Hi ha wifi gratis, i és un punt de trobada, reunió i feina per als veïns de la zona, a qui un cop a l’any conviden a una barbacoa.

Encant incorporat

És paradoxal, o potser no, que per accedir als bars de teatre amb més bon rotllo no cal anar al teatre. El Menjador de la Beckett, que amb només un any de vida s’ha enfilat a les primeres posicions, és durant el dia un excel·lent bar de menú i platets, i a la nit una opció magnífica per prendre una copa abans, després o durant la funció. S’hi pot entrar des del carrer o passant pel vestíbul del teatre. Una foto del gran Samuel presideix la barra, ovalada i de fusta, que mor en el racó de la cuina vista des d’on preparen especialitats com les xips gruixudes amb allioli o romesco, les croquetes d’Idiazabal, el pop a la graella, el wok de verdures saltades amb romesco o el menú del dia. Val a dir que va néixer amb l’encant incorporat: era la sala de ball de l’antiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou, i els arquitectes en van conservar el sostre i les parets. Entre els parroquians hi ha de tot:teatrers de soca-rel o d’un dia a l’any, famílies, veïns i turistes que hi han vingut a parar per casualitat.

Més remota és la possibilitat de trobar turistes en un dels bars de teatre amb més tradició, el Bar El Lliure. Situat a la casa mare de Gràcia, i seu també de balls de cooperativa (La Lleialtat) en temps antics, s’hi pot entrar des del carrer i des de la sala, i a deshores és un lloc tranquil i encantador, que canta la seva oferta des de les parets de pissarra. Són moltes les coses que s’anuncien en guix: podeu triar i remenar entre un munt de tes, cerveses, vins i gintònics diferents. Per acompanyar, natxos, quiches, hamburgueses, croquetes... Si el que us ve de gust és seure còmodes, aneu a buscar alguna de les elegants butaques al costat de la finestra. També podeu seure fora, però atenció els despistats: el balcó és un espai lliure de fums.

A Montjuïc, el Restaurant El Lliure també val la pena, especialment per la seva terrassa. Abans que arribi la multitud postfunció (o prefunció), s’hi està a la glòria: molta calma, possibilitat de triar taula a l’ombra (hi ha tota una part amb para-sols)... A la carta de begudes crida l’atenció la quantitat de vins diferents, la majoria catalans i balears i algun de gallec. Podeu trobar-hi pintxos i croquetes, però si el pla que us havíeu muntat era el de teatre-sopar entaulats, la carta es sofistica i a més teniu la possibilitat d’evitar-vos esperes: podeu fer la comanda just abans que comenci la funció, i us la tindran preparada a la sortida.

Si aneu a preu fet i voleu ambient garantit, aneu directes a La Soleá del Mercat de les Flors, que només obre els dies de funció (una hora i mitja abans) però que quan ho fa aconsegueix omplir de vida i bon rotllo no només el vestíbul del teatre sinó una bona part de la plaça Margarida Xirgu. A la plaça, a l’estiu, La Soleá treu taules i cadires a l’aire lliure i és allà on la majoria dels parroquians degusten els seus entrepans i tapes “elaborades però alhora senzilles”, com diuen els seus responsables: humusde remolatxa, guacamoles, entrepans, menjar sa... Tota una bateria de temptacions per acabar amb les resistències més arrelades. ¿Encara trobeu excuses per no anar al teatre?