Escenes
Belen Ginart

Les ‘kellys’ es rebel·len a la peça de cinema en viu ‘Pla-Dur’

Les ‘kellys’ es rebel·len a la peça de cinema en viu ‘Pla-Dur’ Zoom

Segurament l’estètica és impecable. Però sota el maquillatge de disseny dels hotels i pisos turístics hi batega un cor de nyigui-nyogui. Això és el que ha après l’Aurora, netejadora per hores, una kelly que vol fer les coses ben fetes però es veu coartada per unes condicions de feina impossibles i miserables. Un símbol que vol visibilitzar una realitat cada cop més denunciada però encara pendent de solució. L’Aurora no és real, però la seva reivindicació sí. I es canalitza a través de l’espectacle Pla-Dur, que la companyia Atzur estrena el 27 de setembre a l’Antic Teatre, on el representarà fins al dia 30. L’espectacle és una peça de cinema en viu amb maquetes, miniatures, objectes, càmeres, pantalles i molta voluntat crítica.

La història de l’Aurora és una història d’empoderament. Perquè a mesura que avança l’obra, empesa pel seu cansament i pels mals físics i psíquics derivats de la feina, de la tristesa al dolor de cervicals i l’emboirament causat pels productes de neteja, el personatge es rebel·la. Per això prendrà una decisió aparentment petita però amb resultats molt transcendents. Més enllà del rerefons de denúncia, la singularitat de l’espectacle radica en el format de l’artefacte creat en directe per Carme Gomila i Odile Carabantes, ànimes d’Atzur, i l’assistència d’una tècnica de vídeo. Sobre l’escenari, a la vista de tothom, manipulen els elements per produir la pel·lícula que es projecta sobre una pantalla; l’espectador pot seguir les dues fonts de narració o triar quina el sedueix més. Pla-Dur, que al març es veurà al Teatre Principal de Palma, es basa en un conte d’Andrea Sanz adaptat per la dramaturga Cristina Cordero i dirigit per Rocío Manzano. És un espectacle sense text, però amb subtítols per acabar de contextualitzar la història, esquitxada de petits moments d’humor. És la manera més eficaç de projectar ben lluny la crítica.