Fa dos anys, els actors Joan Negrié i Anna Moliner eren a l’Argentina representant You say tomato. Tothom els deia que no es podien perdre l’espectacle de més èxit de l’ off de Buenos Aires, Mi hijo solo camina un poco más lento, de l’escriptor croat i avui resident a Barcelona Ivor Martinic. Els va costar moltíssim trobar-ne entrades, i quan van veure l’obra van confirmar la impressió general. A més d’actor i director, Joan Negrié és l’ànima del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), dedicat a les noves dramatúrgies. A ell i a tot el seu equip també els ha costat molt impulsar l’esdeveniment, nascut l’any 2011. Però amb la seva empenta el festival ha crescut i s’ha consolidat, i ha passat de ser biennal a fer-se cada any. Del 12 al 21 de juliol celebrarà la cinquena edició en una atapeïda xarxa d’espais, molts dels quals no convencionals, de la ciutat. I Mi hijo solo camina un poco más lento, que encara avui continua exhaurint entrades a cada funció, és un dels muntatges estrella del programa.
“Hem passat d’un festival que es feia durant només quatre dies, amb quatre companyies i dos espais, a deu dies de programació i quinze grups participants”, explica Negrié. Pel camí s’hi han sumat complicitats, i si al principi van treballar amb només tres entitats col·laboradores, avui ja en són 29. I continuen augmentant. El FITT vol ser receptor dels millors muntatges no convencionals de l’escena internacional, i en alguns casos també fa de projector. Mi hijo solo camina un poco más lento es presenta en estrena a l’estat espanyol (14 i 15 de juliol) i per impuls del festival el dia 16 es veurà també a La Villarroel de Barcelona, en funció única. A més del programa regular, el festival ofereix el Young Fitt, una mostra de companyies emergents internacionals, entre les quals els espectadors decidiran el premi especial del públic. El FITT també inclou nombroses activitats paral·leles.
