El primer que entens és que anàvem tots errats. “A Edgar Allan Poe no li agradava l’Allan. Així que li direm Edgar Poe”. El següent, que per digerir els seus poemes cal utilitzar dos cervells, el que s’amaga sota el crani i el que s’allotja als budells. Ho aprens gràcies a les hipnòtiques i divertides explicacions de l’actor i director Lluís Elías, xef i cap de sala, a més de director i dramaturg, de l’espectacle Tot cuinant Poe, molt més que un recital a partir dels poemes de l’autor (traduïts al català per Marcel Vilarós). Elías té l’habilitat de posar llum sobre uns versos foscos, i li va a favor l’escenari, l’Espai Poe(tic), una associació cultural situada al barri de Gràcia amb només nou mesos de vida i una programació hiperactiva (hi ha funcions cada dia de dimecres a diumenge, i puntualment també els dimarts) que inclou exposicions, tallers, representacions teatrals i, sí, molta poesia.
La fascinació d’Elías per Poe ve de lluny. Fa anys que l’ensenya als seus alumnes, més o menys el mateix temps que fa que li rondava la idea de dedicar-li un espectacle. Sap que no són textos fàcils, ni amables, però la intimitat del soterrani de l’Espai Poe(tic), no gaire lluny del confort d’una saleta d’estar domèstica, facilita l’acostament als espectadors, gràcies també a la bona feina dels intèrprets que l’acompanyen en aquesta aventura: Toni Vives, Alicia Verdés, Montse Ribadellas, Ramon Micó, Jordi Ra -president de l’Espai Poe(tic)- i el músic Dani Morcillo. L’espectacle s’estructura en forma de menú amb 18 tastos, 18 poemes agrupats en quatre parts que es corresponen amb les diferents etapes de la vida. La campana d’argent és el naixement; la d’or és la joventut vitalista i il·lusionada; la de coure és la vellesa, el cansament i la decepció; la de ferro correspon a la mort. Tot cuinant Poe es tornarà a presentar el 15 de maig i després se n’oferiran actuacions per Catalunya.
