ESCENES
BELÉN GINART

Les danses urbanes no són el que et penses

El Festival Hop mostra al Mercat de les Flors la riquesa creativa d’un moviment molt divers, intenta trencar tòpics reduccionistes i vol ajudar a impulsar-lo a Catalunya fins al nivell d’altres països

Les danses urbanes no són
 El que et penses / KOPETO-POPPY Zoom

Tanca els ulls i xiuxiueja cap endins les paraules danses urbanes. Quina imatge et retorna el teu cervell? ¿Potser veus uns nois amb roba ampla i negra, gorra al cap amb la visera cap enrere i cadenes d’or penjades del coll? I com denominaries el seu ball? ¿Tens més paraules a part de hip-hop, street dance, break dance? Admet que, més enllà dels tòpics, no en saps gaire cosa. No t’aniria malament deixar-te caure per la cinquena edició del Festival Hop, que tindrà lloc entre els dos pròxims caps de setmana al Mercat de les Flors. Serà una bona ocasió per posar a prova què en saps i fugir de prejudicis. Les danses urbanes són una família prolífica, amb una ambició artística cada cop més gran. I un dels seus objectius és trobar un lloc en les programacions ordinàries dels espais escènics.

“Les danses urbanes van néixer als Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70. El seu origen és el carrer, entre grups de gent desafavorida i sense formació en dansa. Són balls socials”, il·lustra Javi Casado, b-boy (ballarí de break ), historiador de l’art i membre d’El Generador, l’associació cultural organitzadora del Hop i d’una bateria d’activitats de dinamització de les danses urbanes programades al llarg de tot l’any. El cinema va ser crucial en la seva expansió a la resta del món, que per sempre més les va associar amb els ritmes del rap i el funk. Però des del seu big bang, aquestes danses catàrtiques s’han vist amb certa condescendència per part dels profans. “Costa molt sortir de la imatge paternalista”, explica Casado. Per això té molt de sentit una de les propostes del festival Hop, una conferència performàtica sobre el sorgiment i l’evolució de les danses urbanes oferta per Casado i pel també ballarí i actor (a més de llicenciat en humanitats) Guille Vidal-Ribas. “No fem un catàleg d’estils, ens interessa explicar el context d’aquestes danses. En parlem, en ballem, posem vídeos...”

La cinquena edició del Hop és il·lustrativa del moment d’efervescència creativa que viuen les danses urbanes. A l’estat espanyol són relativament abundants festivals semblants, però al de Barcelona s’enorgulleixen de ser el primer que es concentra en la creació escènica. En les propostes que no es conformen amb el virtuosisme tècnic sinó en la innovació coreogràfica i, especialment, en l’embolcall dramatúrgic i teatral de les peces.

Entre la revolució que planteja el canvi de concepte hi ha la durada dels balls. Si la tradició ha acostumat a formatejar-los en números de 15-20 minuts, ara s’acosten als 60, com l’espectacle Autarcie, una barreja de popping, waacking i break a càrrec de la companyia francesa Par Terre-Anne Nguyen, que inaugurarà el festival. O com a mínim arriben als 30 minuts. Això és justament el que dura DeHumans, una peça que és tota una fita en el món de les danses urbanes a Catalunya, el més dinàmic de l’estat espanyol. DeHumans està signat per la coreògrafa Marta Reguera, i és el seu projecte final del grau superior de coreografia i interpretació de la dansa de l’Institut del Teatre. És el primer cop en la història de la institució que una estudiant s’hi gradua amb una peça de dansa urbana.

El Hop aixopluga una bateria d’espectacles de formacions catalanes i de països com França i Anglaterra, on les danses urbanes estan molt més integrades en les programacions escèniques. S’han convidat nombrosos programadors de festivals europeus per intentar que les actuacions al Mercat fomentin la difusió internacional dels ballarins. I, a més de les actuacions, s’han previst activitats paral·leles com tallers de hip-hop i grafitisper a famílies, amb la voluntat d’eixamplar públics i afavorir la seva transversalitat.