La barcelonina Sala Àtrium ha començat la temporada revalidant el seu compromís amb la lluita feminista, inserida a l’ADN del teatre des dels seus inicis. Totes les obres programades fins al mes de gener s’inclouen en el cicle Elles tenen la veu. El curs de la sala es va inaugurar amb l’obra Aquí. De Santander a NY, protagonitzada per una núvia a qui la idea de l’amor romàntic li esclata dramàticament a les mans. I continua ara amb Veu de dona, una proposta polifònica de la companyia Les Fugitives a partir de textos de les mateixes actrius. L’obra retrata quatre històries d’empoderament femení, i es podrà veure a la sala de l’Eixample de l’11 al 28 d’octubre.
Veu de dona enllaça quatre monòlegs de dones que, cadascuna des de la seva realitat, posen en evidència fins a quin punt estan estesos els masclismes i micromasclismes de la societat occidental. L’abús sexual, la tirania dels cànons de bellesa, la pressió social i les majors dificultats de la dona per trobar el seu lloc i exercir els seus drets, són els temes d’aquest retaule, escrit i interpretat per Judith Corona, Mònica Molins, Laia Pujol i Maria Ten, que n’és també la directora.
La companyia Les Fugitives va néixer fa un parell d’anys amb clara voluntat feminista, bé pel tema de les obres, bé per la consigna autoimposada que la seva idea és fer sempre espectacles en què elles siguin les protagonistes, i no simples acompanyants o secundàries. Encara és aviat per dir quin recorregut tindrà Veu de dona després de la Sala Àtrium, perquè els programadors acostumen a esperar-se a l’estrena abans de contractar un espectacle, però de moment tenen confirmada una actuació, a Valls, el 8 de març. N’estan molt contentes, però també un punt receloses. “Sabem que al març sempre actuarem. Però a la vegada és trist, és com si només es pogués parlar de la dona aquest dia” exposa Maria Ten.
