ESCENES
BELÉN GINART

Terrassa, paradís del teatre inclassificable

El Festival TNT - Terrassa Noves Tendències aplega els espectacles més innovadors i fa planter de companyies que després volten pel món. Tot està a punt per a l’11a edició

Terrassa, paradís del teatre inclassificable / TNT Zoom

No estudien. No treballen. Però ara un espectacle performatiu els ha posat a pencar, i a cobrar un sou per fer-ho (dues coses, ja ho sabem, que no van sempre juntes). Un grup de ninis de Premià de Mar són els particulars operaris d’El bosque, una instal·lació escènica ideada per Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) i Juan Navarro (perpetrador habitual dels ginys escènics de Rodrigo García i Roger Bernat) que s’estrenarà a Terrassa el 27 de setembre, dins del festival TNT. “Potser l’experiència els motivarà tant que voldran deixar de ser ninis ”, aventura Pep Pla, director del festival. No ho diu per dir-ho: és un dels convençuts del poder transformador del teatre. El bosque és tan difícil d’etiquetar com la resta de la trentena de propostes del TNT (entre les quals hi ha 13 estrenes i 10 coproduccions). Aquesta és l’especialitat de l’esdeveniment, que arriba a l’onzena edició amb l’orgull ser l’únic festival català dedicat en exclusiva a la creació contemporània. Aquella que és tan heterogènia que no té un sol nom, sinó molts.

Experimental, híbrida, multidisciplinària, avantguardista, nous llenguatges, noves escenes... Són infinites les etiquetes que pengen d’aquestes tipus de produccions. Alguns programadors encara s’espanten perquè no saben a quin calaix posar-les, com vendre-les al seu públic. A Terrassa van optar per dir-ne noves tendències i fa anys que van constatar la seva capacitat per interessar espectadors de tota mena. “Fins a la sisena edició teníem un públic molt iniciat i especialitzat. A partir de la setena ja va començar a venir gent molt diversa”, explica Pla. La política de preus baixos va contribuir a democratitzar les platees (s’ha d’entendre en un sentit ampli: també hi ha espectacles al carrer i en espais no convencionals). I per fer-ho més atractiu per a tothom hi ha programació específica per a nens i per a adolescents.

Una constant entre aquests artistes de l’inclassificable és la de fer espectacles totalment de creació, confeccionant tots els ingredients des de zero, amb vocació de parlar de l’ara i aquí. El compromís social lliga el gruix dels espectacles i el programa esdevé una crònica del present. I, a més, amb l’al·licient afegit de la descoberta. “Volem ser planter”, diu Pep Pla. Això significa no deixar de banda les companyies més destacades en aquest sector, com El Conde de Torrefiel, David Espinosa o l’Agrupación Señor Serrano, que sempre han rebut impuls al TNT. Però per sobre de tot volen donar espai i veu a altres grups amb menys presència o directament nous. El Pollo Campero - Comidas para Llevar (companyia integrada per Cristina Celada i Gloria March) estrenen al TNT Parecer felices, una mirada als errors de raccord entre la imatge que projectem a les xarxes socials i el que realment som; La Señorita Blanco ha treballat el tema dels micromasclismes amb les dones del barri de la Maurina de Terrassa, i el TNT ofereix l’oportunitat única de veure els resultats d’aquests site specific, en una plaça terrassenca; Soren Evinson indaga el tema de les identitats, individuals i col·lectives, a A nation is born in me ; Marc Villanueva farà un itinerari per diversos domicilis per jugar a un joc de taula inventat per ell amb un grup reduït d’espectadors, amb la intenció de desmuntar prejudicis sobre política; Txalo Toloza-Fernández i Laida Azkona Goñi mostraran les conclusions de la investigació sobre l’origen de la fortuna dels germans Benetton a Tierras del sud, segona part d’una trilogia sobre l’espoliació neocolonialista a la Patagònia Argentina; i David Espinosa tornarà a barrejar els recursos més humils i la màxima ambició per explicar Una història universal, un repàs dels grans esdeveniments de la humanitat fet des de les ganes de denunciar que el relat sempre el fa qui guanya.

Al TNT estan acostumats a veure com el festival serveix de banc de proves a altres teatres i institucions a l’hora de decidir-se a programar-los. De planter n’hi ha, sense cap dubte: per a l’edició d’enguany es van rebre més de 500 propostes, i cada cop n’arriben més de fora de Catalunya. Tampoc hi ha dubte de la capacitat de propagació: l’any passat es van mantenir en gira 22 espectacles produïts pel festival, amb 577 funcions en 91 ciutats de 21 països, i 30.000 espectadors, als quals cada cop els importa menys no poder posar una etiqueta convencional al que passa en escena.