ESCENES
Cultura Teatre 21/09/2017

TNT, el festival dels caçadors de tendències

Fa deu anys que Terrassa disposa d’un mirador privilegiat del més nou en arts escèniques. Una plataforma amb un peu en el present i un altre en el futur de la creació contemporània en viu

Belén Ginart
3 min
TNT, el festival dels caçadors de tendències

Això és com un test de Rorschach, però en comptes d’imatges utilitzarem paraules. No es tracta de respondre a la pregunta “Què hi veus aquí?”, sinó “Què és el primer que et ve al cap quan sents TNT?”¿ Potser ho associes amb un explosiu i no pots deixar de pensar en la metxa d’una bomba encesa a punt d’esclatar, com en uns dibuixos animats vintage? ¿O potser se t’activa l’oïda i ja estàs taral·lejant la tornada de la cançó d’AC/DC? Ah, que se t’ha encès la llumeta i en el que penses és en les lletres taronges de la companyia de missatgeria holandesa que FedEx va comprar fa un parell d’anys! Això ja és per apujar nota.

Però com que som a la pàgina d’Escenes, amb cap d’aquestes respostes hauràs fet diana. La correcta, qui sap si ja ho tenies a la punta de la llengua, és que TNT fa referència a un festival presentat en societat l’any 2008 amb el nom de Terrassa Noves Tendències. Nou edicions més tard, el títol s’ha quedat en aquestes sigles però ha mantingut l’essència. Ara dinamitar fronteres entre gèneres forma part del llenguatge quotidià de moltes companyies. El mèrit del TNT, dirigit per Pep Pla, és que quan ells van començar a obrir les portes a les propostes més marcianes de l’escena, no eren tants els que les consideraven cool.

Gràcies al TNT, a Terrassa van gaudir ja fa anys de la feina de l’Agrupación Señor Serrano, Israel Galván, Los Corderos o Xavier Bobés, companyies i artistes poc coneguts quan el festival els va obrir les portes. L’aposta i la descoberta han acompanyat la història del TNT, i en la desena edició reafirmen la vocació. El programa (37 espectacles, 13 dels quals coproduccions) el nodreixen artistes que en molts casos només tenen un espectacle en cartera. Una sola peça, però feta des de l’ambició del pioner i el valent, entestat a descobrir noves terres fèrtils.

A la programació d’enguany hi trobareu una fauna artística variada. Hi ha qui balla pop durant 24 hores sense parar per criticar l’explotació laboral i sexual dels cossos en el capitalisme (el ballarí incansable és el performer Adrián Pino Olivera, que va guanyar una dubtosa fama amb un nu integral i reivindicatiu a la Galeria dels Uffizi a Florència). O qui, com Agnès Mateus, critica la passivitat i el conformisme que tots passegem avui ( Rebota rebota y en tu cara explota ). Podreu participar en una reflexió sobre la macabra fascinació que sentim per la mutilació humana a càrrec de la companyia finlandesa, WHS, liderada per Kalle Nio, artista visual i mag, en si mateix un patchwork d’interessos. El seu espectacle, Cutting edge, barreja màgia, cinema, dansa, arts visuals, humor negre i tragèdia. Tindreu l’oportunitat de comprendre com es va sentir l’artista valencià Vicente Arlandis durant el judici per l’assassinat d’una veïna seva de 84 anys. Arlandis era l’acusat. Va ser condemnat i va complir 13 anys i 7 mesos de condemna. El seu fill, també artista, ha ideat Sumario 3/94, amb la intenció expressa de denunciar certs mecanismes del sistema judicial, i l’impuls íntim i més subtil de reivindicar la innocència del pare. Ells dos, pare i fill, són els intèrprets de l’espectacle, coproduït pel TNT, on s’estrena. Contra la lògica imperant, un altre dels espectacles us convidarà a assistir-hi amb el mòbil engegat i a tastar el paper de creador. Sereu convidats a enviar missatges de WhatsApp a dos performers situats al mig de l’escenari: els rebran en directe i acataran les vostres ordres.

Ara ja esteu a punt per passar aquest particular test de Rorschach. I d’eixamplar horitzons amb el vostre passaport d’espectadors. Amb la confiança de qui sap d’entrada que no tornarà del viatge amb les mans buides.

+ Detalls

Festival TNT

Diversos espais (Terrassa)

Del 27 de setembre a l'1 d'octubre

stats