Somiar Cunningham

El més gran coreògraf del segle XX puja a l'escenari invocat pel seu col·laborador i amic Trevor Carlson. Ferran Carvajal impulsa i dirigeix al Mercat un ambiciós espectacle marcat per una atmosfera onírica

Belén Ginart

3 min

Ja tens llibre per Sant Jordi? Consulta el recomanador de l'ARA

Una bossa de plàstic ballant, empesa pel vent. La bellesa de les petites coses descrita i filmada pel protagonista de la pel·lícula dirigida per Sam Mendes American beauty va commoure Merce Cunningham en l'etapa final de la seva vida. El gran revolucionari de la dansa del segle XX havia patit una altra embòlia, que li havia pres les últimes engrunes d'autonomia motriu. Confinat d'una manera definitiva a la seva cadira de rodes, el seu amic i col·laborador Trevor Carlson, productor executiu de la companyia de dansa del mestre, el va portar al cinema. I dies més tard li va regalar la videocàmera amb què Cunningham va descobrir una nova manera d'estar al món. Amb les cames paralitzades, sí, però ja no arraconat i observador mut del seu voltant, sinó amb veu pròpia per parlar de la seva visió del món a través de les imatges enregistrades.

Quan Merce Cunningham va morir, Carlson va heretar les gravacions; avui estan dipositades en una fundació privada, però ell en segueix tenint els drets. Part d'aquest material forma part de Not a moment too soon, l'espectacle sobre (però no només!) la relació entre dos amics, mestre i deixeble, gairebé pare i fill, que sota l'impuls i la direcció de Ferran Carvajal ha anat prenent forma al llarg dels dos últims anys. Trevor Carlson n'és protagonista per partida doble, com a subjecte actiu d'aquesta relació i com a intèrpret a sobre de l'escenari. Allà hi mostrarà el resultat d'un procés creatiu en què la seva implicació personal ha arribat a límits inesperats. I que ha seguit uns paràmetres també inusuals en la creació escènica.

"Trevor Carlson n'és protagonista per partida doble, com a subjecte actiu d'aquesta relació i com a intèrpret a sobre de l'escenari"

Primer van ser les entrevistes. El Trevor s'ha passat hores i hores explicant a l'equip anècdotes viscudes al costat del Merce: inventant maneres de reflotar una companyia que amb el Trevor va deixar de ser deficitària, sopant i intentant ballar junts una nit de Cap d'Any, viatjant, amb el Merce tirant els daus per aconseguir que l'atzar (com també feia el seu company de vida, el compositor John Cage) prengués veu en la creació coreogràfica... Han recopilat més de 240 moments curiosos compartits.

FERRAN CARVAJAL_1_NAMTS (Trevor Dancing)_© Thorus Arts

Però el Ferran no es conformava amb això. Era conscient que se n'ha parlat tant, de Cunningham, que no creia gaire en el valor biogràfic de la peça. En canvi, volia fer emergir l'emoció. I així, a proposta d'Albert Tola, dramaturg de l'espectacle, van començar a aplicar un mètode per recollir l'emoció en el seu estat més pur: les tècniques d'inducció i record dels somnis. El Trevor es va acabar fent un expert a crear l'ambient propici per retrobar Cunningham en un espai oníric, i després a recollir per escrit aquestes trobades de manera que servissin com a material de treball. Ja no hi havia por que les ombres del pas del temps enfosquissin el record.

La textura màgica pròpia dels somnis ha acabat embolcallant un espectacle en què conviuen el vídeo (les entrevistes a Carlson; la mirada de Cunningham rere la càmera, com quan es va gravar davant el mirall del camerino mentre deia la frase que dóna títol a l'espectacle, Not a moment too soon, en el moment just, qui sap si ja preparat per a la mort), el text i el moviment, en un treball que ha implicat un equip de 22 persones, de l'escenògraf Max Glaenzel o el compositor Jaume Manresa al creador videogràfic Miquel Àngel Raió.

"Un espectacle en què conviuen el vídeo, el text i el moviment"

Dos anys després d'iniciar aquesta aventura, a punt ja d'estrenar, Ferran Carvajal s'admira de la dimensió que ha arribat a tenir el projecte. Quan van començar no sabien per quin camí discorreria. A poc a poc es va imposar la certesa que l'intèrpret havia de ser el mateix Trevor, que malgrat haver-se llicenciat com a ballarí a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, mai no havia trepitjat un escenari. Tot el procés de creació s'ha consignat en vídeo (la intenció és fer-ne un documental) i l'espectacle, un projecte de la productora Thorus Arts, que comparteixen Carvajal i Carlson, ha aconseguit el 85% del seu finançament gràcies a aportacions nord-americanes. Aquesta nit, durant l'estrena, al pati de butaques hi haurà programadors dels Estats Units, d'Anglaterra, de Portugal, dels Emirats Àrabs. Tots ells seran convidats a fer com el Trevor i somiar Cunningham durant una hora llarga. I a fer que l'emoció de la seva figura, la seva vida i la seva obra segueixi ballant pel món, com la bossa de plàstic d'American beauty.