ESCENES
BELÉN GINART

Què se n’ha fet de la febre per Bollywood?

Les festes Holi i la devoció dels fidels mantenen l’afició per aquest ball energètic i colorista, avui en competència amb la zumba. ‘Bollywood, colours of India’ en reviu la flama al Teatre Victòria

Què se n’ha fet de la febre 
 Per Bollywood? / SUNNY SING DANCE COMPANY Zoom

Fa un parell de diumenges el parc Can Zam, de Santa Coloma de Gramenet, va acollir la vuitena edició de la festa Holi Barcelona, la més gran de les que se celebren a Catalunya: més de 6.000 assistents disposats a submergir-se en una riuada de música, ritme i pols de colors. “I a les festes Holinomés posem música Bollywood”, explica Mireia Broch, de Bollywood Sitare, organitzadora d’aquestes i moltes altres festes Holi, per a institucions i clients particulars, de les que se celebren a Catalunya, i també a fora. Una manera molt eficient de mantenir la flama cap a aquest tipus de ball, en realitat una expressió cultural molt més àmplia, que la setmana vinent es farà un forat a la cartellera barcelonina amb l’espectacle Bollywood, colours of India.

La pel·lícula Slumdog millionaire, dirigida per Danny Boyle el 2008 i guanyadora de vuit Oscars, va fer que el món sencer girés els ulls cap a una indústria amb epicentre a Mumbai que cada any produeix un miler de pel·lícules i ven més de 4.000 milions d’entrades. El boca-orella va fer la resta, i el fet que fins i tot Coca-Cola utilitzés l’estètica, la música i la dansa de Bollywood com a reclam d’un dels seus anuncis (¿no us poseu a cantar quan llegiu Pita del?) va sentenciar que s’havia arribat al cim de la fama. A Barcelona la moda es va estendre ràpidament i va calar amb força. Uns anys després, passat el boom, aquesta popularitat ha decaigut, però no la devoció dels més fidels.

“Tenim alumnes que es mantenen des de fa 10 anys”, diu Mireia Broch. “La majoria són dones d’entre trenta i quaranta anys”, explica. Això sí, d’altra banda també han perdut clientela, aquella preocupada per seguir les últimes tendències, siguin les que siguin, avui enlluernades per la zumba. “Tenim el mateix públic”, confessa. Pel camí hi han incorporat altres aficionades, amb una vocació autèntica. “Perquè Bollywood no és només un ball, és també una cultura. La gent que s’hi apunta ho fa perquè li agrada la cultura índia, les seves pel·lícules, el vestuari... Nosaltres no tenim una seu fixa perquè ens vam proposar portar Bollywood per tot Barcelona, fem classes a tots els barris i no parem. I, a més, organitzem xerrades, projeccions de pel·lícules amb cinefòrum...”

Els centres cívics han ajudat molt a expandir l’amor per Bollywood, i s’hi continuen oferint moltes classes. Però segons Sheri Masala, fundadora de Masala Bollywood Dance, la primera escola de Bollywood que hi va haver a Espanya, situada al Raval barceloní, els últims anys s’està vivint un cert revival gràcies a l’especialització dels veritables aficionats. “La gent en sap més i es vol formar en danses específiques, tant les clàssiques com ara el kathak com les folklòriques com ara el bhangra, i no només el gènere global fusionat que anomenem Bollywood”. Però la presència d’homes entre els alumnes i ballarins encara és minoritària: entre l’1 i el 3%.

No és un percentatge representatiu del que passa a l’Índia, on el ball és molt habitual entre els homes. Els promotors de l’espectacle Bollywood, colours of India s ón dos germans, el coreògraf i ballarí Sunny Singh i el ballarí i productor Suresh Singh. Establerts a Madrid, des d’allà s’han expandit per Europa, Amèrica i la Xina, amb una xarxa de 13 escoles franquiciades i diversos espectacles que han voltat pel món. “Aquesta serà la nostra tercera visita a Barcelona, cada cop amb un espectacle diferent. Bollywood, colours of India és un viatge per tots els balls clàssics que hi ha a l’Índia amb una història d’amor entre dos joves de castes diferents com a fil argumental”. Catorze ballarins, un vestuari enlluernador amb més de 500 peces i una espectacular escenografia amb elements audiovisuals defineixen l’espectacle, que segons els càlculs de Suresh Singh veuran sobretot espectadors catalans. “El públic indi no arriba a l’1%”, assegura, convençut que la cultura Bollywood al món “està en auge”.