ESCENES
BELÉN GINART

Posar en dubte la masculinitat estereotipada

‘La set i la revolució’ ajunta Pep Ramis, Andrés Corchero, Piero Steiner i Eric Ases al Temporada Alta. Des de disciplines diferents, els quatre creadors transiten per un territori comú per parlar de l’amistat i la veterania

Posar en dubte la masculinitat estereotipada / EL CLUB Zoom

No sabien gaire bé què en farien. Però durant els últims dos anys, els ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Andrés Corchero i els actors i directors Piero Steiner i Eric Ases s’han anat trobant periòdicament per compartir laboratoris creatius i veure de quina manera podien crear alguna cosa nova entre els quatre. Fruit d’aquesta posada en comú dels llenguatges individuals ha nascut La set i la revolució, que s’estrena diumenge vinent dins del festival Temporada Alta. La peça és un viatge interior en què els personatges (en bona mesura identificats amb els intèrprets) fan balanç de l’estat dels somnis de joventut i en projecten de nous cap al futur.

La idea inicial era parlar de la masculinitat des d’un espai reservat com són els clubs socials exclusius per a homes. D’aquí el títol de la peça, que fa referència a la idea de reunir-se per beure i resoldre de paraula els grans conflictes del món. Però aquesta intenció primera va anar quedant aparcada. “Ens vam adonar que la simple reunió de quatre homes pot donar peu a significats molt evidents. No ho volíem subratllar”, diu Pep Ramis. Però és que, a més, tampoc els sortia forçar una conducta testosterònica perquè són homes sense por de mostrar els sentiments, ni voluntat d’emmascarar la tendresa i la vulnerabilitat.

“És com un viatge, no ho explicitem però és evident que tenim un passat comú. Parlem de la complicitat entre les persones, del pòsit que deixa una relació tan llarga. Som amics i potser algú hi reconeixerà molt amor i tendresa. El fet que siguem homes és circumstancial, no cal subratllar-ho perquè és evident, no juguem a ser homes i ensenyar-ho. No tenim cap problema a posar en marxa la tendresa, no juguem a estereotips. De forma silenciosa posem en dubte la masculinitat estereotipada”, explica Ramis, cofundador de la companyia de dansa Mal Pelo amb María Muñoz i cocreador amb ella mateixa del centre de creació L’Animal a l’Esquena, situat a Celrà. “Ens hem reunit quatre amics que ens coneixem des de fa molt i diria que ens fem de mirall, coincidim en el reconeixement de la feina dels altres”, afegeix. Els quatre han trobat un territori comú, un llenguatge nou on tots parlen el mateix idioma, malgrat que cadascú mostri la seva singularitat; els que habitualment ballen, aquí també parlen, i a l’inrevés. “Fins i tot ens atrevim a cantar plegats”. En aquest espai de confluència hi ha lloc per a l’humor, la tendresa, la ironia, la ràbia...

Ramis destaca el fet que fora d’escena l’equip artístic està format principalment per dones. María Muñoz signa la codirecció artística i la posada en escena de l’espectacle: “La María ens ha ajudat molt a polir el material, a posar-lo en ordre i donar-li sentit. Ha sigut molt necessària aquesta mirada externa”. Leo Castro ha fet d’assistent de direcció i s’ha encarregat de la realització de vídeo, i Fanny Thollot s’ha ocupat de la composició i el disseny de so. “La banda sonora és molt important per evocar ambients i paisatges. Combina arxius propis i algunes cançons de pop”, diu l’intèrpret.

L’espectacle és una coproducció entre els festivals Temporada Alta i Grec (que el programarà a Barcelona l’estiu vinent) i L’Animal a l’Esquena, on ha tingut lloc tot la feina de creació. Ha sigut un procés agradable per donar lloc a “un viatge situacional” en què els intèrprets, com explica Ramis, es troben amb “els nens que portem a dins, i també els iaios que portem a dins. La intenció no és mostrar la història d’aquests homes, sinó el seu paisatge interior”. Per a aquesta associació artística els quatre amics es presenten sota el nom d’El Club, una denominació encara no definitiva (Amici era una altra proposta amb moltes opcions). “Estem en una edat en què ja fem el que ens dona la gana, sense pressions. Jo crec que repetirem”.