No hi ha escenografia. No s’apaguen els llums quan comença l’obra. I es dinamita el concepte d’espectador passiu. Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan, és un monòleg teatral atípic pel format i pel contingut. Té un cert aire de sessió de teràpia col·lectiva, i el crític de The Guardian la va qualificar com “la comèdia més divertida que veurà sobre la depressió”. El protagonitza Pau Roca i és una aventura de la companyia de la qual forma part, Sixto Paz Producciones, en coproducció amb El Terrat, que s’estrena avui al Temporada Alta i a partir del dijous 15 aterrarà al Club Capitol de Barcelona. Com Joaquín Sabina al seu tema Más de cien mentiras, el protagonista parla de les raons que fan que la vida valgui la pena.
Tot va començar quan el personatge tenia set anys. Llavors va sentir la necessitat d’encomanar l’alegria de viure a la seva mare, i li fa fer una llista de coses excepcionals, com ara el gelat, les guerres d’aigua, o que et deixin quedar-te mirant la tele quan ja ha passat l’hora d’anar a dormir. Des d’aleshores no ha parat de fer llistes i en l’edat adulta n’acumula un bon feix. “És una obra que, més que cap altra, necessitem assajar en públic per veure com funciona. O sigui que portem un munt d’assajos amb gent de col·lectius diversos, com escoles o el Col·legi d’Advocats. Al final tots aplaudeixen molt, però no pel que es fa a l’escenari, sinó per l’experiència compartida”, assegura Pau Roca. Els Sixto Paz es van enamorar del text quan van fer Pulmons, una altra obra de l’autor que va donar celebritat a la companyia ja des dels seus inicis. Ara que han fet sis anys, Roca es mostra molt satisfet del camí recorregut, el suport del públic i el prestigi artístic assolit. Les coses excepcionals té molta vida per davant tant a Catalunya com a Madrid, on se’n farà un muntatge paral·lel amb un altre actor. I els Sixto Paz ja treballen en la pròxima temporada, quan estrenaran “entre un i quatre espectacles”. Llarga vida!
