ESCENES
BELÉN GINART

Paella popular per tastar el Sâlmon

El festival aplega les veus més personals de l’escena local en les arts del moviment. I convida tothom que vulgui acostar-se gratis a la seva programació en una jornada ‘non stop’ a la Fabra i Coats

Paella gratis per tastar el Sâlmon / TRISTÁN PÉREZ-MARTÍN Zoom

¿Hi ha alguna cosa que ens engresqui més que una invitació a una paella popular? Mediterranis com som, amants de la festa, el menjar i el cost zero (entrada gratuïta, plat de paella 5 euros), si a tot això hi afegim una pila d’actuacions en directe, no pot haver-hi un pla millor per a demà dissabte. La Fabra i Coats de Barcelona acollirà una jornada non stop per donar visibilitat al festival Sâlmon, una mostra de l’escena local més inquieta en el terreny de les arts del moviment que s’allargarà durant tres setmanes. El festival (que enguany té un ull posat també en els artistes iberoamericans) es va inaugurar ahir al Mercat de les Flors amb Atlas, un espectacle amb un centenar d’intèrprets de diverses professions, participants del programa de creació artística comunitària de l’Ajuntament de Barcelona Art i Part. Atlas es repetirà avui, i és tota una declaració de principis sobre la filosofia del festival: diluir rols i jerarquies per democratitzar la producció cultural.

La idea de la Bacanal Sâlmon, com s’anomena la festa de demà, va sorgir del desig de donar a conèixer el festival a tothom, difondre’n el contingut i afavorir les trobades interdisciplinàries. És un tastet del tipus de programació, amb actuacions repartides al llarg de tota la jornada, des de l’hora del vermut fins al ressopó de matinada (inclou migdiada col·lectiva i sessió de DJ). Hi participen artistes com el grup de música experimental Za! (premi ciutat de Barcelona 2015); Gerardo Rosero, que revisita les danses populars colombianes des d’una òptica contemporània; Sònia Gómez Vicente i Astrio, que també s’aproximen a la cultura popular, en aquest cas de les Terres de l’Ebre, i en fan el que anomenen una tradificció enllaçant-la amb música i dansa rabiosament d’avui; Laila Tafur i la seva particular relació amb el cos, la monstruositat i la bellesa...

Aquesta és la sisena edició del Sâlmon, que té com a epicentres (i motor organitzatiu) el centre de creacióEl Graner i el Mercat de les Flors. La seva programació no és senzilla d’etiquetar, i per això es presenta amb un reguitzell de substantius: dansa, performance, arts vives, música, tallers, conferències, pràctiques, processos. Hi ha molta experimentació, molt pensament i molta creació rere les peces que s’acosten ara al públic, sovint demanant-li la seva participació directa i en diàleg amb altres agents creadors, com l’artista Bárbara Bañuelos i els redactors de Radio Nikosia (persones diagnosticades amb problemes de salut mental), o les accions als instituts de secundària dins del programa artístic En Residència.

El Sâlmon vol escapar del format habitual de festival que es limita a oferir una plataforma d’exhibició. La intenció és imbricar-se en els processos de creació, i per això enguany coprodueix quatre espectacles: O.V.N.I., del Col·lectiu Big Bouncers (Anna Rubirola, Cecilia Colacrai i Mireia de Querol); Pelucas en la niebla, de Cris Blanco; M.C.: Las historias naturales, d’El Conde de Torrefiel, i Mnemosina, de Patricia Caballero i Mónica Valenciano. Des del principi ha buscat complicitats a la ciutat, i enguany la programació s’escampa, entre d’altres, per espais com l’Antic Teatre, el CaixaForum, la Fundació Miró, el Macba, la sala Hiroshima i el Centre Cívic Barceloneta. La relació mostra que molts dels espais còmplices no formen part de la cartellera escènica de la ciutat. Cristina Alonso, codirectora del festival juntament amb Elena Carmona, explica com una paradoxa la dificultat que els suposa poder establir aliances amb teatres, en general poc atents a la creació escènica més innovadora.

De cara a la pròxima edició, la voluntat és que el Sâlmon passi a ser un festival de ciutat en un sentit ampli. Que l’organització s’assumeixi en xarxa entre tots els col·laboradors actuals i aquells que s’hi vulguin afegir. Alonso explica que les converses amb l’Ajuntament per aconseguir-ho van per bon camí. Però encara és d’hora per avançar el nou model.