Quantes vegades t’ha regirat l’estómac sentir que la crisi és una oportunitat? ¿Que si t’ho proposes realment pots aconseguir tot el que desitges? ¿T’has sentit mai una deixalla humana per la clara consciència que, definitivament, no tens fusta d’emprenedor? Els guionistes Yago Alonso i Carmen Marfà van voler dedicar la seva primera “obra de teatre llarga” als que tenien entre vint-i-tants i trenta-i-pocs quan va esclatar la crisi. Els que més van haver de sentir el discurs del “Fes-t’ho tu mateix”. I que van descobrir aviat que el “Voler és poder”, pot ser una gran fal·làcia. Aquest és el fals tòpic que esmicolen a Ovelles, una peça que s’estrena el 31 de maig a la Sala Flyhard, dirigida per ells i protagonitzada per Biel Duran, Albert Triola i Sara Espígul, que s’alterna en el paper amb Gemma Martínez.
La millor manera d’entomar les situacions adverses és amanir-les amb humor, i per això Ovelles té to de comèdia. Els protagonistes són tres germans que han rebut una curiosa herència: un grapat d’ovelles. No saben què fer-ne. Ells són joves de Barcelona que, com diu Marfà, parlen un català esquitxat de barbarismes i paraules castellanes: “Molt com nosaltres, perquè ens agrada que els personatges siguin propers i reconeixibles”. Un d’ells se’n surt amb la feina, però la noia, psicòloga, no ha exercit mai, i l’altre germà, arquitecte, ho va perdre tot deu anys enrere. Estan al dia dels corrents de menjar ecològic i procuren reciclar, però “com la majoria de la gent de ciutat”, apunta Yago, tenen un gran desconeixement del món rural. I pateixen la falsa proximitat dels vincles de sang. “Molts cops pensem que tenim una relació molt propera amb els germans, però quan ho analitzes fredament veus que no és així”, rebla Yago. Les ovelles heretades els aportaran la lucidesa per entendre-ho.
