¿Si perds la memòria, segueixes sent qui eres? Què ens defineix? El dramaturg britànic Nick Payne s’interroga sobre la identitat humana a Incògnit, una obra que parteix de la ciència per parlar de sentiments i emocions. Dirigida per Mònica Bofill i interpretada per Victòria Pagès, Oriol Guinart, Paula Blanco i Jordi Llordella, la peça serà al Lliure de Montjuïc del 27 de febrer al 17 de març. Els quatre actors interpreten 19 personatges en una obra que intercala tres històries: un home que se sotmet a una operació per tractar-se l’epilèpsia i surt del quiròfan sense memòria; una neuropsicòloga a qui el divorci la porta a qüestionar-se la seva identitat, i el patòleg responsable de l’autòpsia d’Albert Einstein, a qui va robar el cervell per mirar de trobar-hi la seva genialitat.
Bofill, que abans de dedicar-se al teatre va estudiar biotecnologia, ja s’havia endinsat en la dramatúrgia de Nick Payne, de qui va estrenar l’obra Constel·lacions l’any 2013. Li agrada la capacitat de l’autor de partir d’un plantejament científic “per parlar d’individus i sentiments”. “Perquè el cervell també és el lloc on s’ubiquen les emocions”, afirma la directora. D’alguna manera, tots els personatges de la peça es pregunten qui són. Sobre l’escenari, els actors treballen amb subtils canvis d’energia per dotar de caràcter les 19 personalitats invocades. “Hem volgut fugir dels estereotips i les paròdies”, diu Bofill. Les històries tenen lloc en un espai neutre, i la diferenciació d’ambients es fa mitjançant la llum i els espais sonors. “La vocació no és realista”, indica la directora, que té moltes ganes de continuar treballant amb l’equip creat per aquest espectacle. Han creat la seva pròpia companyia, La Incògnita, i ja han començat a plantejar-se nous projectes per després d’aquest fundacional Incògnit.
