ESCENES
BELÉN GINART

‘Mili KK’, quan els insubmisos eren els més valents

Amb aquesta peça de teatre documental, Marc Angelet i Jumon Erra recorden el moviment de desobediència civil que va acabar amb el servei militar obligatori. S’estrena al Temporada Alta

‘Mili KK’, quan els insubmisos eren els més valents Zoom

Tres anys i dos mesos. Aquest és el temps que Pepe Beunza va passar a la presó per raons de consciència. Per no voler fer el servei militar en uns anys en què no hi havia més remei que fer-lo. I ningú s’ho qüestionava, o ningú ho feia tan seriosament com Beunza. Era l’any 1971, i ell va ser el primer objector de consciència espanyol. L’objecció de consciència, reprimida amb penes en presons militars, va començar els últims anys del franquisme i a finals dels 80 va evolucionar cap a la insubmissió, un moviment que va acabar calant en l’imaginari col·lectiu amb un lema tan senzill com efectiu: “Mili KK”. Van haver de passar 30 anys, i molts més objectors i insubmissos, perquè el govern espanyol suprimís el servei militar obligatori. La història de Beunza i la d’aquest sorollós clam pacifista alimenten la peça de teatre documental Mili KK, feta a quatre mans per Jumon Erra i Marc Angelet (que a més l’ha dirigit) amb producció de la Sala La Planeta de Girona, que es presenta al Festival Temporada Alta.

“Sí, i tant que vam parlar amb ell, el seu testimoni està recollit a l’espectacle”, m’explica Marc Angelet. Per si calia, en té la prova: unes fotos dels dos autors amb Beunza i amb l’actor que l’interpreta a l’obra, Alberto Lozano. Perquè de les moltes variants possibles del teatre documental, aquest espectacle es decanta per una d’alimentada amb fonts molt diverses, però on hi ha personatges. També hi ha una història que abasta ni més ni menys que aquestes tres dècades de lluita.

“És un moviment de desobediència civil molt potent a nivell europeu. Però, per alguna raó, ha quedat en l’oblit. A les noves generacions els sembla llunyà, ha deixat de formar part de certa memòria col·lectiva”, explica. Els creadors han hagut d’adaptar-se a unes regles del joc exigents i restrictives. “Lògicament, en el teatre documental, com a autor no pots ficcionar ni escriure res. T’has de nodrir de material existent”, continua Angelet.

En el seu cas les fonts dramatúrgiques han sigut molt diverses, com entrevistes a activistes, objectors, gent que va fer el servei militar i també molts materials escrits: llibres descatalogats, transcripcions de judicis de consells de guerra, declaracions de ministres de Defensa defensant l’obligatorietat de la mili, actes d’entrenament de presó, o una mena de guia per afrontar les condemnes i adaptar-se a l’experiència de privació de llibertat. Tot amanit amb música punk, perquè la insubmissió va ser també un acte de contracultura i protesta associat a aquesta estètica.

Francesc Cuéllar i Rafa Delacroix són, juntament amb Lozano, els actors encarregats de portar a l’escenari les paraules d’aquesta història. “Cada actor interpreta molts personatges, reals i vius”, indica Angelet. Amb tots ells s’explica com “la pressió social va anar sent cada vegada més forta, perquè va ser un moviment amb molta visibilitat i repercussió”. Angelet admet que abordar una història així només és possible des de la subjectivitat. “En primer lloc, perquè deixem en una hora i mitja una història de 30 anys, i això fa que hagis d’excloure molt material”. Volen deixar clar que “el món de la mili afectava directament la meitat de la població, i indirectament l’altra meitat, i que al darrere hi havia molt sacrifici. Com quan els empresonats renunciaven a sortir de la presó: volien continuar-hi per donar més visibilitat a la causa”. Perquè tothom se’n pugui fer una idea més ajustada, després de cada representació es farà un col·loqui amb la participació de gent implicada en aquest moviment Mili KK. “Va ser un moviment terriblement valent, ho vam anar descobrint a mesura que hi vam anar entrant”. Després de les funcions a Girona, el recorregut de l’espectacle continuarà a Barcelona (faran temporada a La Seca al febrer) i en una gira encara per decidir (ja tenen assegurada una funció a Igualada).