“És com pujar al Dragon Khan”. Així és com l’actriu Mercè Arànega descriu la barreja d’emocions que travessa amb el seu nou personatge escènic. A partir del 13 de setembre, sota la direcció de Miquel Górriz, Arànega representa Shirley Valentine al Teatre Goya. L’obra, de Willy Russell, és una comèdia protagonitzada per una mestressa de casa acostumada a supeditar la seva vida a la dels altres fins que la proposta de la seva veïna de marxar de viatge juntes desperta la jove rebel i il·lusionada que va ser un dia.
Arànega va veure l’obra fa gairebé 30 anys a Buenos Aires. Li va agradar tant que es va proposar representar-la quan arribés el moment. Això volia dir esperar a tenir una edat que la fes creïble com a mare de dos fills. Pel camí se li va avançar Amparo Moreno (Verónica Forqué també la va protagonitzar en la versió castellana). Però quan Miquel Górriz li va proposar una col·laboració, la idea d’aquella comèdia sobre la necessitat de no matar els vells somnis i atrevir-se a lluitar per aconseguir-los va reaparèixer. Shirley Valentine, que estarà en cartell fins al 3 de novembre, és el tercer monòleg en la carrera d’Arànega. “Els anys et donen valentia per afrontar reptes, però també la por dels dies abans de l’estrena (la gira es farà esperar fins a la tardor). Amb una mica de pudor, Arànega confessa que té l’agenda plena de projectes, entre els quals una nova temporada de l’exitós Davant la jubilació,dirigit per Krystian Lupa, que la portarà a França, al Teatro de La Abadía de Madrid durant un mes i, de tornada, al Teatre Lliure de Gràcia. “Tinc feina programada per a un any i mig”, afirma la intèrpret, respectada i estimada tant pel públic com pels seus companys de professió i la crítica. Toquem fusta: ni rastre de la invisibilitat de les actrius veteranes. “Oh, potser és que cada vegada hi ha menys actrius grans”, diu per treure’s mèrit, sense cap possibilitat de sortir-se’n.
