B.G.

Llàtzer Garcia inventa un ‘western’ musical i sense pistoles

Llàtzer García inventa un ‘western’ musical i sense pistoles / PACO AMATE Zoom

“Quants homes has oblidat?” “Tants com dones tu recordes”. Hi va haver un temps, llarg però ja llunyà, en què els diumenges a la tarda l’oci domèstic es concentrava en la pel·lícula de l’Oest de TVE. Cada setmana l’imaginari dels espectadors s’alimentava amb diàlegs com aquest, que ara reverberen a Johnny & Vienna (El Maldà, fins al 8 de novembre), un cabaret poètic escrit pel dramaturg Llàtzer Garcia, que s’ha submergit en les converses d’una pila de films del gènere per extreure’n el text. La peça pren com a inspiració els westerns clàssics americans, especialment la pel·lícula de Nicholas Ray Johnny Guitar i els seus personatges principals, Vienna i Johnny. “En realitat aquest és un western atípic perquè és pacifista: en comptes d’arma hi ha una guitarra i la protagonista és la dona, ella és la forta”.

Johnny & Vienna és un western sense pistoles i amb moltes cançons, “de les més country i extravertides a les més íntimes”, interpretat per Maria Casellas i Guillem Rodríguez. “La idea de fer-lo va sorgir un dia que estàvem tots tres junts i escoltàvem cançons de l’Oest”, diu l’autor. L’excusa narrativa és un nen amb una vida poc gratificant que gràcies a les trames que veu a la pantalla construeix un món oníric cap on escapar-se. “La pretensió és que quan acabis l’espectacle tinguis la sensació d’haver passat una estona agradable. És un divertimento, que ja toca i ve de gust”, diu Garcia. La història se situa en el lloc de trobada per excel·lència dels personatges de l’Oest, el saloon. Però en realitat és més una cantina, amb tot l’espai incorporat a l’acció. El públic pot prendre alguna beguda mentre els personatges es passegen entre les taules i els assignen papers: ara un és un indi, o el xèrif, o l’amo del local. “És un cabaret oníric, l’espai que permet al nen de la història seguir tirant endavant”, conclou l’autor.