Escenes
Cultura Teatre 11/11/2016

Justícia a bufetades

Teatre de l'Enjòlit assaja a 'Realpolitik' una fórmula per acabar amb la corrupció: els polítics es tornen bons després de rebre un cop. Per sota, un debat: ¿què és la violència i quins són els seus límits?

Belen Ginart
3 min
Justícia a bufetades

La idea és prou temptadora. I si una simple bufetada servís per tornar bons els polítics corruptes? No valdria la pena passar per alt per un moment els prejudicis ètics? No seria més cert que mai el principi maquiavèl·lic sobre els mitjans i els fins? La imaginació desbordada i juganera d'Elies Barberà i Carles Fernández Giua, amb la complicitat de tota la companyia Teatre de l'Enjòlit, ha convertit aquest dilema en el centre de la seva obra Realpolitik, una tragicomèdia finalista del premi Quim Masó que avui arriba al festival Temporada Alta. L'espectacle és una producció de la sala La Planeta, amb coproducció del festival gironí.

Realpolitik té un plantejament poderós i subversiu, però més enllà de l'anècdota el veritable debat batega per sota. "¿Què és violència, i quins són els seus límits?", s'interroga Fernández Giua, director i coautor de l'obra juntament amb Barberà, que hi participa com a actor. La pregunta, que haurà de respondre l'espectador, té prou suc i mil respostes possibles en un món de riquesa polaritzada on la malifeta i el càstig associat semblen tenir una relació inversa. Extrapolant-lo a un context penosament quotidià, ¿què és més violent, la voracitat dels banquers o la defensa de casa seva que fan els que estan a punt de perdre-la?

L'obra incideix en la línia de treball que marca el segell de la companyia, creada l'any 2007: la crítica social, la denúncia, són a l'ADN del grup gairebé des dels seus orígens. "No, jo no aniria mai a veure un musical. No és el tipus de teatre que m'agrada", diu Elies Barberà, ànima de l'Enjòlit, marcant així la ratlla del que li interessa no només en tant que creador, sinó també des de la seva condició d'espectador. Incomodar consciències benestants, obrir interrogants, no quedar-se impassibles davant d'una realitat entestada a ensordir els crits dels que exigeixen igualtat. Però tant ell com els seus companys tenen ben interioritzat el principi segons el qual l'humor és una arma molt poderosa per parlar de la foscor del món, i d'aquí beu també el seu teatre, ja sigui en forma de farsa, de comèdia oberta o de tragicomèdia.

Fa un any i mig que treballen en l'espectacle, des de la primera idea i les diferents reescriptures del text fins a la seva transformació escènica. Una dedicació que només s'entén des de l'estima absoluta pel teatre, sense deixar-se paralitzar per les condicions adverses de la creació escènica. Fan teatre professional, sí, però han hagut d'adaptar-se a certes dinàmiques de col·lectiu amateur, com descriu Barberà. "Hem assajat durant tres mesos, però amb uns horaris molt complicats perquè tots els membres de la companyia tenim altres feines, principalment donant classes", explica. "Fa uns anys això no era així", diu, evocant uns temps en què viure del teatre no estava reservat a una ínfima minoria.

L'Elies i el Carles van escriure a quatre mans el primer text de l'obra. Avui aquell document original és una relíquia, i la versió amb què han treballat els últims temps està tan plena de paraules, escenes i pàgines senceres tatxades i suprimides que resulta una imatge molt il·lustrativa de la manera de treballar del grup: el text és només una pauta, un punt de partida sobre el qual s'ha anat dipositant tot el que la companyia anava aportant en la sala d'assaig.

"És un espectacle de creació, en el sentit més literal del terme", diu el Carles. Per tercera vegada, exerceix de director d'un espectacle de Teatre de l'Enjòlit, tot i no formar part de la companyia. L'Elies i ell són amics des del temps de l'Institut del Teatre, i quan van començar a col·laborar de manera professional, l'Elies li va deixar anar una frase que resumia molt bé l'esperit de Teatre de l'Enjòlit. "Som una companyia a qui li agrada menejar el culet", li va dir l'autor i actor de Xàtiva. I aquesta idea de joc, de divertir-se creant i actuant, va seduir el Carles, que gaudeix de les col·laboracions periòdiques amb els Enjòlit.

Aquí s'han deixat anar per construir a moltes mans el retrat d'un grup de gent unida per la mateixa vocació: millorar el món. La seva manera d'aplicar justícia i aconseguir la metamorfosi dels polítics corruptes els porta davant dels tribunals. Tot podria haver acabat així. Però el teatre és invenció i els autors són aquí déus amb la capacitat de fer que les coses siguin diferents de com les dibuixa la realitat. Per una vegada, les regles no les escriuen els que mouen els fils del món.

+ Detalls

'Realpolitik'

Sala La Planeta (Girona). De l'11 al 13 de novembre

www.temporada-alta.net

stats