Escenes
Belen Ginart

‘Herència abandonada’, contra el que s’espera de nosaltres

‘Herència abandonada’, contra el que s’espera de nosaltres Zoom

Llargues nissagues de metges, arquitectes o advocats que es teixeixen per pura inèrcia. Rols adoptats per imposició externa: la filla amatent que sempre s’ocuparà dels pares, la bona esposa, el fill modèlic. Estem condicionats pel que l’actriu, dramaturga i directora Lara Díez Quintanilla defineix com una “herència transgènere”. Ens marca actituds, conductes, maneres d’estar al món. “L’assumim com a pròpia i com a obligatòria”. Això és el que passa als protagonistes d’ Herència abandonada, l’obra escrita i dirigida per Díez Quintanilla que es representarà al Tantarantana de Barcelona del 6 al 23 de desembre. Els actors, Francesca Vadell i Ramon Bonvehí, interpreten dos personatges lligats de mans i peus per aquesta categorització externa. Ella ha trobat la manera d’intentar ser alguna cosa diferent del que se n’espera, i intenta encoratjar l’amic perquè faci el mateix.

“M’interessava estudiar la situació de personatges amb realitats molt repressives, que no poden triar com volen viure. I és aquí quan apareixen les perversions, maneres de fer que no són beneficioses per a un mateix”, diu l’autora. Diez Quintanilla ha buscat un to de tragicomèdia per a la seva història, plena de ressonàncies metafòriques. Els personatges es troben al despatx d’ell, l’enèsim advocat de la seva estirp. Ha de tramitar l’herència familiar deixada pel pare de la noia. El despatx és provisional: l’autèntic està en un edifici malalt. Com també està malalta la mare de l’advocat, amb la memòria i l’autonomia rosegades per l’Alzheimer. “Volia parlar de la provisionalitat i de l’oblit: com pot ser que es pugui oblidar tot, què passa quan algú perd la memòria i si es possible oblidar-ho tot, deixar-ho enrere”, afegeix Díez Quintanilla. En tot cas, ha volgut donar un bany de realitat a l’obra. “També parla de la idealització del canvi. A l’hora de la veritat, es tracta de fer petits canvis interns, no d’anar-se’n a fer la volta al món”.