ESCENES
BELÉN GINART

Festival Sâlmon: i tu, ¿a quina banda de la butaca estàs?

En la setena edició, la mostra d’arts escèniques experimentals trenca tots els motlles i s’escampa per la ciutat. Pots conformar-te a mirar. Però si vas més enllà, en gaudiràs el doble

Festival Sâlmon: i tu, ¿a quina banda de la butaca estàs? / ALESSIA BOMBACI Zoom

Cada any, els salmons fan un viatge llarguíssim per tornar al seu riu d’origen i tenir-hi les seves cries. Edició rere edició, el Festival Sâlmon fa el mateix. Un llarg procés de disseny i definició per donar a llum un programa divers i aclaparador sobre les arts escèniques més experimentals. Aquest any, la setena edició, el recorregut és encara més gran: des de l’espai on va ser concebut, el Mercat de les Flors (més concretament des del seu Graner) s’escampa per tota la ciutat amb un disseny, sempre en transformació, de propostes gens convencionals. Una part del codi és ben coneguda pel gran públic: la representació d’espectacles acabats, amb els rols ben definits entre artistes i espectadors. El gruix, però, són propostes en què les fronteres no estan tan clares. I qui s’animi a anar-les a veure haurà de prendre una decisió: ¿I tu, a quina banda de la butaca estàs?

Al Sâlmon hi participen més d’un centenar d’artistes, la majoria locals, amb una bateria de propostes escampades per 13 espais de la ciutat: de la muntanya de Montjuïc, com el Mercat de les Flors o la Fundació Miró, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Sant Andreu, passant pel Macba, la Sala Hiroshima o l’Antic Teatre. Molts dels espectacles que s’hi presenten tenen accent femení i feminista. Iniciativa Sexual Femenina, un col·lectiu nascut el 2017 a Can Vies, porta a l’Antic Teatre fins diumenge el seu muntatge Catalina, una aproximació a la dansa contemporània des d’una perspectiva de gènere. Al mateix escenari, del 31 de gener al 3 de febrer, les explosives Cristina Celada i Gloria March Chulvi, més conegudes als cercles escènics no convencionals amb el nom d’El Pollo Campero, Comidas Para Llevar, presenten el seu Parecer felices, una dissecció gens benèvola però molt humorística sobre els esforços que fem a les xarxes socials per semblar els més macos, moderns i satisfets del panorama digital. Diumenge, Marlene Monteiro Freitas oferirà al Mercat l’espectacle de dansa embogida Bacantes, amb què ha guanyat el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia. També al Mercat, els dies 31 de gener i 1 de febrer, Alberto Cortés començarà a qüestionar el paper del creador i de l’espectador amb Masacre en Nebraska, una peça de construcció col·lectiva en què s’apropia dels records del públic per crear una peça a partir de la memòria, i el dissabte 2 i el diumenge 3 de febrer la italiana Chiara Bersani mostrarà com posa els seus 98 cm d’alçada al servei de la dansa contemporània i performàtica, convertida en un unicorn, en un dels muntatges més delicats i especials del programa.

És només un tastet de la programació més tancada del festival. Però, com destaca Cristina Alonso, una de les seves directores, “això només és una petita part del conjunt”. Perquè aquí es tracta d’afavorir el diàleg sobre les arts escèniques i, sobretot, la transmissió de coneixements i eines de comunicació entre el públic i els artistes. La democratització dels recursos i les estratègies. A la Fabra i Coats, amb un programa comissariat per Maria Acaso, s’hi concentren un munt d’activitats d’art i educació en relació a les arts vives contemporànies: per a professors de secundària i mediadors, per a joves que volen ser gestors culturals, per a públic general, amb la Bacanal Sâlmon, el dissabte 26 de gener, on els espectadors podran assajar les eines del rapsode (guiats per Martí Sales), la música agermanada amb el teatre (de la mà de l’Orquestina de Pigmeos), o la performance escènica (amb Macarena Recuerda) i moltes altres propostes.

El Sâlmon és també i sobretot assaig i error, i la seva amplíssima programació inclou la possibilitat de contemplar el procés creatiu d’alguns espectacles. Com la criatura escènica per a nou espectadors La ciudad, de Verónica Navas (La Caldera, 7 de febrer), o Las cosas se rompen, la gente se muere, del col·lectiu Los Detectives. Impossible resumir en un article tota la vasta programació d’aquest festival, el diàleg escènic més fèrtil i interessant del començament d’any a Catalunya. Consulteu-ne la programació completa a salmon-dance.com i atreviu-vos a aixecar-vos de la butaca. Teniu fins al 10 de febrer.